Entre el Túria i el Ridaura

“Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la.”

Manuel Sanchis Guarner

Ja fa un temps que sóc addicta
a les marques del teu cos
com la brúixola tossuda
que sempre assenyala el nord.

Mireia Vives i Borja Penalba (una d’amor)

-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t´havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles,
donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol, sol i hivernat,
gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!
– Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Final!, de Joan Brossa

Tot sistema, poder o condició que s’atrevisquen a emmudir el teu somriure, m’obliguen a declarar-me “insurrecte”

Andreu Valor (Insurrecte)

La covardia és un acte prohibit si has aprés a estimar.

Andreu Valor (No sé odiar però vull-Insurrecte)

Fa molts anys l’escriptor libanès Amin Maalouf va escriure “Les croades vistes pels àrabs” on ens narra aquests fets històrics des del punt de vista que no és tant conegut a Europa. Amb aquest precedent i amb amb els llibres sobre Al-Azrak que havia escrit Just I. Sellés, el dibuixant alcoià Daniel Olmo va proposar-li al primer fer una novel·la gràfica sobre aquest personatge tan conegut per les valls properes a la seua ciutat i contar la història amb la mateixa filosofia de l’escriptor libanès, en aquest cas els perdedors de la conquesta d’aquestes terres per Jaume I i, posteriorment, pel seu fill Pere el Gran.

El resultat és aquest esplèndid llibre amb unes quatre-centes pàgines on l’autor ha intentar donar-nos la visió dels fets que tenien els habitants de les valls d’aquests moment i buscant el major rigor històric possible tant en els fets com en l’ambientació d’aquests i intentant fugir dels estereotips de bons i dolents tan habituals al món del còmic.

El llibre el vaig comprar a la presentació del mateix que va fer Daniel Olmo al casal Jaume I de Llíria. L’autor està presentat el llibre per diferents ciutats del País Valencià. Vos recomane anar a la presentació si podeu i vos queda prop i, evidentment comprar el llibre.

Màxima

Si la vida és un regal,

el regal és el present

i viure’l estimant tant

com el molí estima al vent.

Roc Casagran

“I would like to believe in God in order to thank Him. But I just believe in Billy Wilder, so thank you, Mr. Wilder”.

Fernando Trueba, director de cinema.

I jo, també sóc de l’església Wilderiana.

Quan dic t’estimo

Quan dic t’estimo

també dic por

i que m’abracis

ara que és fosc.

Roc Casagran

Ahir vaig anar a la presentació del llibre de Daniel Olmo “Al-Azrak, el malson de Jaume I” i de pas que vaig comprar la història del lider sarraí vaig veure que tenia alguns exemplars de les seues col·laboracions amb el grup alcoià Verdcel. Com el llibre-disc Petjades em va agradar molt ahir vaig adquirir aquesta llibre-CD on ens planteja una història molt real sobre els problemes laborals als que s’enfronta una parella amb el rerefons de la crisi del 2008, la reforma o destrossa laboral feta pel PP i els moviments del 15-M.

Em falta escoltar el CD.

Un bonic reportatge fotogràfic de la línia defensiva de la ciutat de València coneguda com la immediata al seu pas per Riba-roja de Túria, amb mapes de situació i informació dels fets que varen ocórrer durant la batalla de Levante fins al començament de la batalla de l’Ebre. A més conté informació sobre les activitat que es desenvolupen actualment sobre el tema de la guerra civil al poble i a les restes de la línia.

Llàstima que ho hagen editat en castellà (almenys aquest volum que m’ha arribat) i no en la llengua del poble.

Fa uns mesos algú va practicar això que diuen bookcrossing al meu barri i va deixar uns quants llibres a la parada del bus urbà. Vaig mirar-los i vaig agafar aquest llibre de l’actor Fernando Fernán-Gómez per redescobrir la seua faceta com a escriptor. Només havia llegit d’ell una obra teatral, la famosa Las bicicletas son para el verano, i ara aquesta novel·la històrica sobre una trama per a assassinar als germans Medici a la Florència del Renaixement. No defrauda, millor que altres que es consideren experts en novel·la històrica i sense necessitat d’escriure totxos de més de cinc-centes pàgines.