La taxidermista d’emocions, de Mariló Alvàrez Sanchis.
“Fa anys que tractes la teua vida de la mateixa manera que acares la teua faena: agafes les teues emocions, com si foren animals, i les disseques amb cura. Les transformes en sentiments morts amb aparença de vius i els conserves així, idealitzats, amb aparença d’emocions vertaderes, tant de temps com pots, fingint que tot està bé. En realitat el que aconsegueixes així és aferrar-te a sentiments i experiències passades, mortes, enlloc de gaudir de les que et presenta la vida dia a dia. T’espanta la possibilitat de sentir alguna cosa nova, però has de canviar aquest comportament. En cas contrari, no aconseguiràs mai ser feliç, et limitarà a viure en el passat”
Amb aquesta conversa a la darrera visita de la protagonista, biòloga especialista en taxidèrmia, es resumeix perfectament la trama d’aquesta novel·la en la que la protagonista busca com encaixar en el món exterior i eixir de la seua timidesa, al mateix temps que vol fugir de la seua angoixant família i d’una relació no reeixida. Per això farà el gran salt de traslladar-se a Londres on potser trobarà el que busca.
