La bodeguita del Medio (L’Havana)
Publicat el 14 d'octubre de 2010 per vicent montesinos
Al bar freqüentat per Hemingway es vàrem trobar aquest adhesiu que reclamava la llibertat del meu país. Però la veritat és que als pobres cubans els fa més falta que a nosaltres lliurar-se de la dictadura hereditària i comunista que allà tenen instal·lada (per cert senyors de TV3, els Castro es varen anticipar als nord-coreans en axiò d’heretar).
Aquest viatge és del que tinc més mals records. No sé com aguantí una setmana entre tanta misèria i hipocresia comunista. L’únic que vaig disfrutar va ser les estones a la natura, la música i els records d’escriptors com Hemingway.
Publicat dins de racons | Deixa un comentari
Discrepe amb tu un poc, només un poc: a nosaltres ens fa tanta falta la llibertat com als cubans. Tot poble oprimit necessita la llibertat. Altra cosa és la depuració mental i de consciència nacional què els espanyols han dut a terme al nostre país.
A mí també em fa angúnia aquest tipus de comunisme institucional i hereditari que s’assembla molt, en tot, a qualsevol dictadura. De fet acaben sent-ho.
El sistema polític comunista de l’antiga URSS esdevingué una bogeria que llançà a la merda qualsevol projecte d’esquerres d’igualtat humana i redempció obrera. La Revolució Cubana nasquè amb moltes il·lusions i esperances, però ha acabat sent una dictadura que s’aguant amb crosses (també, és cert, per culpa del bloqueig occidental). Sense la revolució a Cuba avuí potser estarien pitjor. A Veneçuela també s’ha convertit en un règim populista, tot i reconèixer què abans d’Hugo Chaves el país estava enfonsat en lamés absoluta misèria i desigualtat social. Corea del Nord: un règim totalitari i hereditari, medieval, vaja. I la Xina… un comunisme capitalista salvatge! Pa’ cagar-se, no torcar-se i damunt revolcar-se.
Però i ací? Cap on ens porta els capitalisme occidental? Les conseqüències de tant anys de creixement sostingut i la consegüent crisi econòmica estan fent estralls entre els més febles i políticament i econòmica ens intenta abocar a molts decennis enrere.
La situació a Europa comença a ser preocupant.