La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, de Ramón J. Sender
En 1560 el virrei de Perú Andrés Hurtado de Mendoza organitza i promou una expedició a la recerca de la ciutat mítica de El Dorado. En realitat la seua intenció no era trobar els tresors fabulosos que hi havia en aquesta llegendària ciutat, sinó allunyar del Perú a tota la púrria i mala gent que corria per allà una vegada acabades les guerres civils entre els espanyols i així evitar-se problemes d’ordre públic i polític si aquesta mercenaris i altres espècies estigueren ocupats en altres llocs i si no tornaren o desaparegueren molt millor. Amb l’ham de la riquesa fàcil va intentar atreure a tota aquesta gent i lliurar-se d’ella.
La novel·la narra aquesta expedició centrada en el personatge de Lope de Aguirre, un paranoic de manual, i dona la raó al virrei en la seua iniciativa de lliurar-se de tota aquest tropa. Durant tota el viatge baixant pel riu Amazones i al Veneçuela, els protagonistes donen exemples de la seua bogeria, maldat, sadisme, ……Per després haver d’aguantar a presumptes historiadors intentant negar la llegenda negra de la conquesta d’Amèrica pels espanyols!
Una anècdota: el dia de Nadal els expedicionaris munten un Pessebre en una aldea índia i hi posen un caganer. No crec que siga cert, potser és un record de joventut de l’autor que va néixer un poble del Baix Cinca?
“Había incluso un villano con los pantalones bajos haciendo sus necesidades detrás de un arbol y aquello hacía reir a los indios y acudian todos a verlo.”