Entre el Túria i el Ridaura

A San Clemente, el protagonista assisteix a una cursa de toros, la descriu i opina sobre el tema. Però comença amb una petita sorpresa:
“Aquestes curses ja no són habituals com abans a Espanya perquè al rei Felip no li acaben d’agradar.”
Qui ens anava a dir que la majoria dels catalans coincidim amb Felip V en alguna cosa? he he he…Coincidències de la vida.
L’autor descriu un cursa, els preparatiu i com es desenvolupem aquestes a l’inici del segle XVIII, i semblen més salvatges i bèsties que les d’ara, i no sembla que l’autor es quede amb una bona opinió respecte a aquest espectacle. Finalment acaba altra vegada amb Felip V:
“—crec que no exagero si dic que el toro duia clavats més de cent dards, i estava tant brutalment malferit i mutilat que no vaig poder evitar pensar que el rei Felip tenia raó en dir que aquella era una tradició que no s’havia de fomentar.”
Però sembla que aquesta benignitat de Felip V cap als toros li va faltar amb els habitants d’algunes ciutats valencianes i catalanes que va passar pel foc i l’espasa.