J’attendrai, de José Ramón Fernández.

La setmana passada feren una petita fira del llibre al meu poble i vaig trobar un petita editorial de Riba-roja de Túria i entre les seues obres vaig trobar aquesta edició d’una obra de teatre sobre els presoners espanyols al camp de concentració de Mauthausen. És una obra petita però molt colpidora i crec que reflexa bé els patiments dels que varen passar per allà, patiments al mateix camp i que els acompanyaran després al llarg de la seua vida. El títol de l’obra és el d’una cançó d’amor que s’havia fet famosa abans de la guerra, i que els nazis que governaven el camp obligaven a tocar i a escoltar als presoners durant les desfilades prèvies a les execucions del presoners rebels o que havien intentat escapar. S’ha de ser molt maquiavèl·lic per obligar a passar als que anaven a morir i a la resta de presoners a escolar (i alguns a interpretar-la) aquesta tendra cançó en aquestes circumstàncies. Ací està uns dels absurds de l’obra, mentre un presoner escolta aquesta cançó, per a ell convertida en cançó de mort, la seua parella l’escolta amb l’esperança d’un retorn.
Ara,sobre el que volia incidir més on es va estrenar l’obra, a França i traduïda al francès. Un autor espanyol, de Madrid, per estrenar una obra sobre els presoners republicans a Mauthausen, ha d’anar a estrenar-la a La Rochelle! Això diu molt sobre la mena de país que és Espanya i no es de d’estranyar que molts no vulguem continuar en ella.

https://www.youtube.com/watch?v=UWKUkuv8KLU&feature=share

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*