Damnatio memoriae….segona part

“Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d’un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l’apoteosi (apotheosis).”
El destí té coses estranyes. Dimecres vaig escoltar la damnatio memoriae aplicada a Marc Corneli Nigrí i vaig relacionar-lo amb la memòria històrica que els guanyadors de la guerra civil ens han imposat als descendents dels perdedors. Tot els que té alguna cosa a veure amb els perdedors, tot, ha estat amagat i fins i tot destruït. Ignorat durant molts anys, o directament destruït, hi ha als pobles un gran patrimoni que ens ajuda a entendre el que va passar. Per què ho volien amagar? que no els agradava els que es poguera deduir o descobrir? Així volen tancar ferides? No senyors, investigant si que es podran tancar ferides. Mentint no, i aquestes quedaran obertes per sempre més.
Durant aquest cap de setmana, a Llíria es fan unes jornades d’arqueologia, història i recuperació de la memòria i el patrimoni defensiu de la comarca durant la guerra civil. Hui hem tingut les conferències i demà la part més pràctica, les visites als llocs on hi han trinxeres i búnquers de la línia defensiva de la ciutat de València que sembla que estava entre Llíria, Benaguasil i Vilamarxant. Llocs durant molt anys ocults o deixats, ja que com he dit abans, sembla que alguns no els interessava que la gent coneguera el seu passat.
IMG_0001

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*