Josep Pla, poesia i matemàtiques. “Ai, Reparada”

Ai, Reparada, que és trista la vida
quan es comencen a tenir els cabells blancs
i es descobreix que aquestes formes fines
seran d’un distret menestral!
Tu, Reparada, tens unes aparences
plenes de secrets i d’encants,
llargues, plenes, vives
com les corbes d’un corball.

Ai, Reparada, si sabessis
les combinacions que es podrien fer
amb les teves el·lipses concretes
i el meu pensament!
Si tu i jo, Reparada, poguéssim
anar un vespre, carretera avall,
et dibuixaria les premisses
de la geometria elemental.
Tu hi posaries les corbes
i jo el càlcul integral
i passaríem llargues estones
fent equacions de segon grau.

Et convenceries, Reparada,
que la geometria és important
i que, per treure el suc de les coses,
s’ha d’haver llargament meditat.
El corball és un peix negroide
que, sobre el llom esquitxat de blau,
hi té la rojor del crepuscle
entelat per un gris suau.
Però tot això són somnis i quimeres
de la cuina de Mon Amador.
Tu seràs una excel·lent carnissera
i jo un enze sense to ni so.
Però si la menestralia et fatiga algun dia
i vols una sensació rutilant,
jo vindré a ensenyar-te geometria,
mentre el retard no sigui exagerat;
posa la direcció ben exacta,
escriu-me una postal!

Aquesta entrada ha esta publicada en matemàtiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Josep Pla, poesia i matemàtiques. “Ai, Reparada”

  1. pere diu:
    Francesc Pi de la Serra va musicar i interpretar aquest text, però no l’he sabut trobar a Internet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*