“Diari” d’Anna Frank. La natura.

“Per a tots els que tenen por, estan sols o se senten desgraciats, el millor remei és sortir a l’aire lliure,  algun lloc on pugui estar totalment sol, sol amb el cel, amb la natura, i amb Déu. Perquè només aleshores, només així se sent que tot és com ha de ser i que Déu vol que els homes siguin feliços en la humil però bella natura.
Mentre tot això existeixi, i crec que existirà sempre, sé que tota pena té control, en qualsevol circumstància que sigui. I estic convençuda que la natura és capaç de pal·liar moltes coses terribles, malgrat tot l’horror.” 

Tret de la part on parla de Déu, sembla el missatge d’un amant de la muntanya, i dubte molt que Anna, a la seva edat, i vivint a Holanda, hagués fet algun cim. Però sembla un consell que te’l podria donar el mateix Kílian Jornet o el gran Joan Pinsach. 

Aquesta entrada ha esta publicada en Muntanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*