Recordant Gaziel

Aquest article, publicat en algunes revistes va causar molta polèmica a Sant Feliu de Guíxols, amb moltes rèpliques i contrarèpliques

Gaziel,
Bezsonoff i jo.

 

He viscut molts
anys a Sant Feliu de Guíxols. El meu fill va néixer allí i he participat
activament en diferents àmbits de la societat ganxona. Durant uns anys vaig
viure davant de l’escola Gaziel, però mai havia sabut qui era aquest senyor,
fins fa poc que va arribar a les meves mans el llibre Quina mena de gent som . L’he llegit i la meva sorpresa va ser
enorme, Gaziel era tot menys el que jo podia esperar. Després de passar un
temps meditant sobre aquest tema i parlant amb altres coneguts, ganxons i no
ganxons, sobre la figura de Gaziel, aquesta setmana, la revista El temps (n.
1303) publica una crítica d’aquest llibre signada per l’escriptor de Perpinyà
Joan Daniel Bezsonoff, en la que confirma totes les conclusions que vaig treure
de la lectura del llibres i de les converses posteriors: Gaziel era el que es
pot dir un assimilat a la cultura castellana, té molt d’autoodi envers els seu
país i una admiració malaltissa per tot el que és castellà. Castellà és la gran
creadora d’Espanya i els catalans (supose que també els valencians) anem a
remolc. Ells són els quixots i nosaltres el sanxos que sempre perdem, des de
Muret fins als nostres dies. Beszonoff el descriu com un nacionalista espanyol en llengua catalana. Gran escriptor, personatge
simpàtic, però un botifler que anunciava el cosmopolitismo sano y vien
entendido actual .

Després de tot açò
i de tant anys viscuts a Sant Feliu em pregunta, com es que li posarem el nom
d’aquest senyor a una escola, quan hi ha molts escriptors exiliats  que ho mereixen més que ell? Com els que hi
ha bona gent ganxona que perd el temps fent un any Gaziel? És que no l’han
llegit? O és que jo he de llegir més llibres seus? La veritat és que la primera
lectura d’un obra seva no invita a altres. Pot ser a molta gent de Sant Feliu
no li agrade aquesta carta, però crec que hi ha ganxons que han fet més mèrits
que ell per rebre aquests homenatges.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*