Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de maig de 2024
0 comentaris

Avui, dimecres 15, a Canes 2024

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, dimecres 15, a Canes 2024.

14.30h Trobada amb Meryl Streep.

Competició.

D’ Agathe RIEDINGER, “Diamant brut” / “Wild Diamond”. Producció: França (Silex Films). Durada: 1h43. Guió: Agathe Riedinger. Amb Malou Khebizi, Idir Azougli, Andréa Bescond, Ashley Romano, Alexis Manenti.  Sinopsi: La Liane (Malou Khebizi), de 19 anys, temerària i incandescent, viu amb la seva mare i la seva germana petita sota el sol polsós de Fréjus. Obsessionada per la bellesa i la necessitat de convertir-se en algú, veu en la tele-realitat la possibilitat de ser estimada. Finalment sembla que el destí li somriu quan passa un càsting per a “Miracle Island”. Vídeo: Tast en VOF. Informació: Òpera prima d’Agathe Riedinger que, al seu primer curtmetratge amb imatge real “J’attends Jupiter” (2018) ja parlava d’una dona anomenada Liane, de vint-i-un anys, que acaba de saber que ha estat seleccionada per a participar en un ‘reality show’ i està convençuda que la vida real per fi li començarà. “Eve” (2019), el seu següent curt, va de dues dones que estan esperant l’amor –és un díptic sobre l’excés de l’amor i la set d’immortalitat. L’Eve i la Lili, dues dones tancades al seu Edén, estan esperant amor i reconeixement. Modelades fins a la perfecció, convertides en quasi àngels, desafien el pas del temps i les han oblidat. És una oda a la bellesa, una declaració d’amor a l’anticonformisme i a l’esperança (Christian Wolfgang Barth)-. | VI: Pyramide. DF: Pyramide Distribution. EF: 09.10.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, TroisCouleurs (fr).|

De Magnus VON HORN, “The Girl With the Needle” / “La Jeune fille à l’aiguille” / “Pigen med nålen”. Producció: Dinamarca (Nordisk Film* i altres), Polònia, Suècia. Durada: 1h55. Guió: Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn; inspirat en la història real de l’assassina infantil Dagmar Overbye. Amb Trine Dyrholm, Victoria Carmen Sonne, Besir Zeciri, Tessa Hoder. Sinopsi: La Karoline (Victoria Carmen Sonne), una jove treballadora de fàbrica, lluita per sobreviure a la Copenhaguen de després de la Primera Guerra Mundial. Quan es troba a l’atur, abandonada i embarassada, coneix la Dagmar (Trine Dyrholm), una dona carismàtica que dirigeix ​​una agència d’adopció clandestina, en què ajuda les mares a trobar cases d’acollida per als seus fills no desitjats. Sense cap altre lloc on fer cap, la Karoline assumeix el rol d’una dida. S’estableix una forta connexió entre les dues dones, però el món de la Karoline s’esberla quan ensopega amb la veritat impactant que hi ha darrere de la seva feina. És una història inquietant sobre una dona que lluita per trobar l’amor i el sentit de la moral. Informació: Biopic terrorífic que explica la història de la famosa “fabricant d’àngels” danesa Dagmar Overbye (Trine Dyrholm), que va assassinar desenes d’infants a Copenhaguen la dècada de 1910 i va ser condemnada a cadena perpètua el 1921. En una conversa amb membres de l’Institut Polonès de Cinema, el director, Magnus von Horn va comentar: Sempre vaig voler fer una pel·lícula de gènere. Volia explicar la meva història en el context del terror. Però com més intentava desenvolupar una pel·lícula de terror, més drama sorgia. Volíem allunyar-nos una mica del realisme i intentar construir un món estèticament interessant. Per la seva banda, el productor Mariusz Włodarski explica: Volíem fer una pel·lícula que pogués qualificar-se de conte de fades o faula del món dels germans Grimm. Juguem amb el concepte d’una princesa que espera el seu salvador en un cavall blanc, mentre se li sacseja les il·lusions i somnis. La primera pel·lícula de Magnus Von Horn -nascut a Suècia i format a Polònia-, “Después de esto” / “Le Lendemain” / “The Here After” (2015) -un criminal surt de la presó i torna cal seu pare disposat a refer la vida, però la memòria del que va fer és present entre la gent fins al punt que tot en fa preveure un linxament i la violència que ell s’havia domat a presó i li sobreïx de nou- , es va presentar a la Quinzena dels Directors, mentre que la seva segona pel·lícula, “Sweat“, va ser seleccionada en l’edició no nata (per la pandèmia) de Canes 2020 -tres dies a la vida de la motivadora del fitness Sylwia Zajac, una celebritat de les xarxes socials envoltada d’empleats i admiradors lleials, que realment busca la veritable intimitat-. Pel·lícules de Magnus Von Horn disponibles a FilminCat. | VI: The Match Factory. DE: ADSO Films*/Filmin. DF: Bac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Fora de Competició.

De George MILLER, “Furiosa: A Mad Max Saga” / “Furiosa: de la saga de Mad Max”. Producció: Austràlia, EUA. Durada: 2h28. Guió: George Miller, Nick Lathouris. Amb Anya Taylor-Joy, Chris Hemsworth,  Tom Burke, Nathan Jones, Angus Sampson, Daniel Webber. Nota sinòptica: Spin-off i preqüela que s’ambienta 15 anys immediatament abans de “Mad Max: Fury Road” (2015) i serà la cinquena pel·lícula de la franquícia Mad Max, centrada en els orígens de la guerrera renegada Furiosa, abans de la seva trobada amb Mad Max i fer-hi equip. Sinopsi: Quan el món s’enfonsa, la jove Furiosa (Anya Taylor-Joy) és arrabassada de Green Place of Many Mothers i cau en mans d’una gran horda de ‘bikers’ liderada pel Senyor de la Guerra Dementus (Chris Hemsworth). Escombrant el Wasteland es troben amb la Ciutadella presidida per The Immortan Joe. Mentre els dos tirans lluiten pel domini, la Furiosa ha de sobreviure a moltes proves i va reunint mitjans per trobar el camí cap a casa. Vídeo: Tràiler (ang). Informació: Polifacètic home de cinema, l’australià George Miller va debutar com a director de llargmetratges amb “Mad Max” (1979), que no només va a donar a conèixer l’actor Mel Gibson, sinó que va encetar la llarga, exitosa i comentadíssima saga postapocalíptica, que seguí amb “Mad Max 2, el guerrer de la carretera” (1981) i “Mad Max i la cúpula del tro” (1985), reprenent-la el 2015 amb “Mad Max: Fury Road” –presentada Fora de Competició al Festival de Canes-. Però Miller no és només director de films d’acció (trepidant, en el cas de la saga): li devem, entre d’altres, la comèdia fantàstica -en tots els sentits del terme- “Les bruixes d’Eastwick” (1987), el drama biogràfic “L’oli de la vida” (1992), una cinta d’aventures com  “Babe, el porquet a la ciutat” (1998), el film d’animació “Happy Feet” (2006)… i encara “3.000 anys esperant-te“, fantasia encantadora, màgica, i alhora extravagant, en què Tilda Swinton coneix un geni de la llàntia i, tot i que escèptica, li acaba formulant un desig. Aquest darrer film es va estrenar amb tots els honors Fora de Competició a Canes 2022 i és que George Miller té bon lligam amb el certamen, havent-ne estat membre del Jurat en tres ocasions (1988, 1999 i, president, el 2016). Pel·lícules de George Miller disponibles a Filmin.| D: Warner Bros. EE: 24.05.2024, EF: 22.05.2024, EI: 23.05.2024. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp esp, altres enllaços.| En aquest blog: “Furiosa: A Mad Max Saga”, de George Miller, primer títol confirmat del Festival de Canes 2024 |

Un Certain Regard.

De Judith GODRÈCHE, “Moi Aussi“. Producció: França. Any: 2024. Durada: 0h17. Apunt d’aquest blog relacionat amb el film: El Festival de Canes 2024 s’aixopluga davant l’onada del #MeToo francès.

De Rúnar RÚNARSSON, “When the light breaks“ / “Ljósbrot”. Producció: Islàndia, EUA, França, Croàcia. Durada: 1h22. Guió: Rúnar Rúnarsson. Amb Elín Hall, Mikael Emil Kaaber, Katla Njaálsdóttir, Baldur Einarsson, Águst Wigum, Gunnar Kristjánsson. Nota sinòptica: Una jove estudiant d’art, l’Una (Elín Hall), veu la seva vida capgirada durant un llarg dia d’estiu a Reykjavík. Sinopsi: Quan clareja (‘when the light breaks’) en un llarg dia d’estiu a Islàndia. D’una posta de sol a l’altra, l’Una, una jove estudiant d’art, que guarda un secret, incapaç d’expressar plenament les seves emocions, es troba amb l’amor, l’amistat, el dolor i la bellesa.  Rúnar Rúnarsson va nàixer a Reykjavík, Islàndia, però va viure 7 anys a Dinamarca, on es va graduar a l’Escola de Cinema Danesa el 2009. A Islàndia va tornar-hi per a rodar el seu primer llargmetratge, “Volcano” / “Eldfjall” (2011), relat iniciàtic… d’un home de 67 anys, història d’amor que tracta sobre les opcions del passat i les dificultats que ens trobem en el present per abraçar el futur, que es va presentar a la Quinzena dels Realitzadors. Anteriorment havia tingut una notable carrera d’autor de curtmetratges: “The Last Farm” / “Síðasti bærinn” (2004) va estar nominat a l’Oscar -en una vall remota i escombrada pel vent d’algun indret dels paisatges accidentats d’Islàndia, una parella d’ancians solitaris es prepara per a l’hivern que ve-; “Two Birds” / “Smáfuglar” (2008) va ser seleccionat a la Competició de Curts del Festival de Canes -en una nit lluminosa d’estiu, una colla d’adolescents passa de la innocència a la dura realitat de l’edat adulta-, i “Anna” (2009) es va projectar a la Quinzena dels Realitzadors -una nena de dotze anys que viu en un petit poble de pescadors és en un punt d’inflexió de la seva vida: El món que l’envolta està canviant, i ella també-. El seu segon llarg, “Sparrows” (2015) -relat iniciàtic sobre un noi de 16 anys, que, després d’haver estat vivint amb la seva mare a Reykjavík, l’envien de tornada a la remota regió dels fiords occidentals per viure amb el seu pare, on haurà de bregar amb la difícil relació que manté amb el pare i troba canviats els seus amics de la infància- va guanyar la Petxina d’Or de Sant Sebastià i el seu tercer, “Echo” (2019) -la vida quotidiana a Islàndia al voltant de l’època nadalenca: 56 vinyetes plenes d’alegria, pena i situacions que ens fan pensar-, va ser seleccionat a la Competició Internacional de Locarno, on s’endugué el Premi de la Joventut.  Pel·lícules de Rúnar Rúnarsson disponibles a FilminCat i a Filmin. | VI: The Party Film Sales. DF: Jour2Fête. EF: 18.12.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. | Pel·lícula inaugural d’ Un Certain Regard 2024 |

Cannes Classics.

70 anys de “Els set samurais”.

“Els set samurais” / “Shichinin no samurai“, d’Akira Kurosawa (1954). Durada: 3h27. Una presentació de Toho Global Ltd. Restauració digital per Toho Co.,Ltd. Per a la restauració 4K, la còpia de 35 mm va ser subministrada per Toho i produïda per Toho Archive Co., Ltd. Imatges i sons digitalitzats respectivament per Aarriscan i Sondor Resonances. Restauració realitzada per celebrar el 70è aniversari de la primera estrena japonesa de la pel·lícula. Distribuït a França per The Jokers Films.  En presència de Shion Komatsu (Toho).

Raymond Depardon Fotògraf.

Les années déclic“, de Raymond Depardon (1984). Durada: 1h07. Una presentació de Les Films du Losange. Restauració 4K realitzada sota la supervisió de Claudine Nougaret i Raymond Depardon al laboratori TransPerfect Media utilitzant el negatiu d’imatge i els negatius magnètics i sonors de 35 mm. En presència de Claudine Nougaret i Raymond Depardon.

Documental sobre el cinema.

Faye“, de Laurent Bouzereau (2024). Producció: EUA. Durada:1h31.  Una producció de Needland Media, Amblin i producció de HBO. Primer llargmetratge documental sobre Faye Dunaway, que parla de la seva carrera, papers a “Bonnie & Clyde”, “Chinatown” i “Network”. S’hi uneixen el seu fill Liam, col·legues i amics com Sharon Stone, Mickey Rourke, James Gray i uns quants més.

Còpia restaurada.

Tasio“, de Montxo Armendáriz (1984). Durada: 1h36. Presentació de la Cinemateca Basca. Restauració 4K a partir del negatiu original finançada pel Govern Basc i supervisada pel director Montxo Armendáriz i amb l’acord de la productora Enrique Cerezo, PC. Estrena en cinemes a França per Tamasa el 2025.  En presència de Montxo Armendáriz.

Quinzena dels Cineastes.

*Lliurament del guardó Carrossa d’Or a Andrea Arnold i projecció del seu filmRed Road“.

De Sophie FILLIÈRES, “Ma vie ma gueule” / “This Life of Mine”. Producció: França. Durada: 1h39. Guió: Sophie Fillières. Repartiment: Agnès Jaoui (Barberie Bichette), Angélina Woreth (Rose), Édouard Sulpice (Junior), Philippe Katerine (Katerine Philippe), Valérie Donzelli (la germana), Laurent Capelluto (Bertrand Blanc), La voix d’Isabelle Candelier (l’amiga del telèfon), Emmanuel Salinger (doctora Radjabov), Maxence Tual (Dr. Boulin). Nota sinòptica: Una dona a la qual el sentit de si mateix comença a desfer-se quan compleix els 55 anys. Sinopsi: La Barberie Bichette, a qui per disgust seu li diuen Barbie, pot haver estat bonica, potser estimada, potser una bona mare per als seus fills, una col·lega fiable, una gran amant, sí potser… Avui, de vegades és fosc, de vegades violent, sovint és absurd i li fa gràcia tenir… 55 anys. Fatal, inevitable, però què pot fer avui amb ella mateixa, amb els altres, amb la vida en definitiva… La Barbie per fi s’enlairarà, literalment, i estarà en un altre lloc, a l’altra banda de les coses, a les altures salvatges d’Escòcia, que la seva vida s’obrirà de nou, inesperada i lluminosa… Text de presentació de la Quinzena: És la Barbie qui obrirà la Quinzena 2024, a la Barbie interpretada magistralment per Agnès Jaoui  a la magnífica i darrera pel·lícula de Sophie Fillières, “Ma vie ma geule”. Tres moments en la vida d’una dona: una comèdia, una tragèdia, una epifania, conduïda sense miraments, amb els trencaments de to i els diàlegs punyents que sempre han estat el segell distintiu del cinema de Fillières. És també una obra terriblement commovedora perquè és un autoretrat molt íntim al qual l’Agnès Jaoui es lliura en cos i ànima. Directora: Sophie Fillières (02.11.1964-31.07.2023). La guionista, -puntualment- actriu (“Anatomia d’una caiguda” i “Victoria”, ambdues de Juntine Triet) i cineasta  Sophie Filllières va morir poc després d’acabar el rodatge de “Ma vie Ma geule” i va demanar als seus fills Agathe i Adam Bonitzer que acabessin la pel·lícula (la postproducció) amb els seus col·laboradors propers . | VI: The Party Film Sales. DF: Jour2Fête. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| Film inaugural de la Quinzena.|

Setmana de la Crítica.

De Jonathan MILLET, “Les Fantômes” / “Ghost Trail”. Producció: França, Alemanya, Bèlgica. Durada: 1h46. Guió: Jonathan Millet. Amb Adam Bessa, Tawfeek Barhom, Julia Franz Richter, Hala Rajab. Sinopsi: En Hamid (Adam Bessa) és membre d’una organització secreta que rastreja criminals de guerra sirians amagats a Europa. La seva recerca el porta a Estrasburg, seguint la pista del seu antic botxí. En aquest thriller de caça humana inspirat en fets reals, el passat i el present xoquen, explorant temes de justícia i redempció. Comentari de la Setmana: Un thriller psicològic, aquest primer llargmetratge amb una mecànica implacable revisa els codis de les pel·lícules d’espionatge. Representa el seguiment d’un criminal de guerra per una de les seves víctimes, que mai no ha pogut veure la cara del seu botxí, però en coneix l’olor, la veu, la pell. Una pel·lícula sensorial i elèctrica on la subtilesa de l’actuació de l’actor francotunisià Adam Bessa és sorprenent. Informació:  Jonathan Millet (nascut l’1 de juliol de 1985 a París -França-). Després d’estudiar filosofia, se’n va anar a filmar països llunyans o inaccessibles per a bases de dades d’imatges. Sol amb la seva càmera, va travessar i filmar una cinquantena de països. Després va dirigir diversos curtmetratges de ficció (entre ells “Et Toujours Nous Marcherons” el 2016) així com documentals (“Ceuta, Douce Prison” estrenat a les sales el 2014, “Dernieres Nouvelles Des Étoiles“, filmat a l’Antàrtida i “La Disparition“, filmat a l’Amazones). El seu primer llargmetratge “Les Fantômes” va guanyar el premi de la Fundació Gan. | VI: MK2. DF: Memento. Enllaços: IMDB, AlloCiné.| Pel·lícula d’inauguració de la Setmana de la Crítica.|

De Federico LUIS, “Simón de la montaña” / “Simon of the Mountain”. Producció: Argentina, Xile, Uruguai. Durada: 1h38. Guió:  Federico Luis, Tomas Murphy, Agustin Toscano. Amb Lorenzo Ferro, Pehuén Pedie, Kiara Supini, Laura Nevole, Agustín Toscano, Camila Hirane. Sinopsi: En Simon té 21 anys. Es presenta com a assistent. Diu que no sap cuinar ni netejar un bany, però sí que sap fer un llit. Fa temps que sembla que s’ha convertit en un altre… Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge del director argentí Federico Luis, qüestiona la nostra visió de la discapacitat amb rara agudesa. Un drama encarnat, i profundament humà, en el qual la vida bull i es dona empentes, juntament amb una sorprenent història iniciàtica que segueix el circuit dels desitjos límit del protagonista. Una travessia de mons, fora dels camins fressats. Informació: Federico Luis Tachella (nascut el 1990 a Buenos Aires -Argentina-). Després d’estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat de Buenos Aires, el seu curtmetratge, “La Siesta” -una noia embolcalla la seva àvia en una espiral de fantasia i plaer-, es va estrenar internacionalment al Festival de Canes l’any 2019 a la competició de curtmetratges de la selecció oficial, va rebre una menció especial al concurs de curtmetratges del Festival Internacional de Cinema de Toronto i va guanyar el premi al Millor Curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires el 2019. El 2023, va guanyar un dels premis al Millor Curtmetratge a l’IDFA Institute, amb el documental “At That Very Moment” -un nen que creix a la muntanya grava vídeos del seu entorn. Les seves idees fluïdes duen a observacions que semblen notablement filosòfiques, però al cap d’un moment, el mateix nen es pot distreure amb qualsevol cosa…-. | VI: Luxbox. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

ACID.

De Kostis CHARAMOUNTANIS, “Kyuka – Before Summer’s End“. Producció: Grècia, Macedònia. Any: 2024. Durada: 1h45. Guió, fotografia, música i part del muntatge: Kostis Charamountanis. Amb Simeon Tsakiris , Elsa Lekakou , Konstantinos Georgopoulos , Afroditi Kapokaki, Elena Topalidou. Sinopsi: Estiu. Una família de tres persones, un pare solter, Babis, i els seus bessons, Konstantinos i Elsa, viatgen a l’illa de Poros amb el vaixell familiar per passar les seves vacances. Mentre neden, prenen el sol i fan nous amics, en Konstantinos i l’Elsa coneixen, sense saber-ho, la seva mare biològica, l’Anna, que els va abandonar quan eren nadons. Aquesta trobada despertarà vells sentiments de ressentiment. Un viatge agredolç cap a l’edat adulta.

FOTO DE L’APUNT: “Furiosa: A Mad Max Saga”, de George Miller.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!