Ulisses20

Escola valenciana* fa una crida a l’acció col·lectiva per la llengua. Amb alegria i esperança. Vol tenir cura de la cultura i del patrimoni. La llengua és el patrimoni més elevat d’un país. Com diu el poeta Estellés, assumirem la veu del poble. La llengua ens arrela, integra i cohesiona. És la clau de la convivència. És allò més important que ens identifica i ens singularitza. És la clau de la vida, dels valencians si més no.

Però n’hi ha tants d’impostors.

*del diari de les trobades de l’horta sud, enguany a picanya