Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Quanta, quanta guerra…., de Mercè Rodoreda.

És pot escriure una novel·la sobre la guerra sense que aquesta aparega en primer pla? La resposta és afirmativa i aquesta novel·la és la resposta. Un noi, avorrit d’estar a Barcelona amb sa mare viuda decideix anar a la guerra. Però una vegada allà i veu que no és el que esperava comença una fugida erràtica que el portarà a conèixer diferents personatges i viure estranyes situacions i malsons provocades per aquesta guerra que recorre el text entre-línies.
No diu en cap moment quina guerra és però la guerra civil i la batalla de l’Ebre són fàcilment recognoscibles. També hi ha una frase cap al final del llibre que et fa pensar en la guerra civil, diu que és una guerra que mai acabarà, com la llarga postguerra que li va tocar viure a l’autora, i que sembla que no ha acabat encara. Personalment, uns capítols es desenvolupen en un castell vora mar, que m’ha fet recordar el castell de Tamariu, on a vegades anava a nadar quan vivia al Penedès.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.