Entre el Túria i el Ridaura

“El Carod havia estat professor meu de català, quan jo era a l’EGB. Recordo que anava amb un cabell llag i rinxolat i amb una barba molt grossa. S’assemblava una mica a Karl Marx, Recordo que quan va morir el general Franco, a la classe, els nens ho celebràvem. Ells ens va renyar, ens va demanar que no ho féssim, deia que no s’ha de celebrar la mort de ningú encara que sigui un dictador tan dolent com Franco. Vist des d’avui, aquell gest l’honora.”

Vaig recordar aquest fragment del llibre-entrevista “Converses amb Xavier Sala i Martín” de Jordi Graupera, quan molta gent es va alegrar de la mort d’un torero i altres varen acusar a la “gent d’esquerres” d’alegrar-se, incloent a tots al mateix sac. Doncs no, no tots som iguals per ser d’esquerres o independentistes. Podrem estar en contra de la salvatjada que representen les corregudes i altres activitats, però no ens alegrem de les desgràcies alienes.
Buscant aquest fragment he trobat d’altres sobre els polítics de l’època:
Josep Piqué: “Brillant i molt ben preparat…….El Piqué és un bon polític, però està en el partit equivocat”. (Jo opine que ningú l’obligava a estar on estava, no?)
Albert Rivera: El tracta de mentider. “Perquè diu mentides. ¿Què vols que li pregunti a un senyor que diu que els castellà està perseguit a Catalunya? Aquesta gent tan populista, que arriba a graus tan còmics, millor ignorar-la” .(Per desgràcia els mitjans de comunicació espanyols no ho han fet i així hem arribat on estem)
I molts més com Joan Saura, Josep Montilla, Artur Mas, Joan Clos,….