Memòries 1920-1936, de Josep Benet.
Publicat el 24 de juliol de 2012 per vicent montesinos
Aquest any el conseller, que tan pèssimament havia pilotat la redacció de i la informació sobre el nou i desgraciant Estatut d’Autonomia de Catalunya, posà en marxa el que denominà Memària Històrica Democràtica, o simplement, Memorial Democràtic, que acabaria concretant-se en la Direcció General de la Memòria Democràtica. Ho va fer menyspreant la tasca i àdhuc l’exitència de dues institucions oficials, que depenen d’altres conselleries: el Museu d’Història Contemporània de Catalunya i el en Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Més encara: envaint o duplicant més d’una vegada la tasca que d’ambdues institucions estaven realitzant. Aquesta dita Direcció General de la Memòria Democràtica sorgí com una mena d’organisme orwellià, totalitari, però d’estar per cas, com se’n troba cap altre de semblant en els països democràtics.
Aquesta declaració es troba en el pròleg de les memòries de Josep Benet. En aquest primer volum de les seves memòries conta les seves experiències fins a la desfeta del 1939. M’ha agradat que a més de contar els fets que ell va viure, els anava relacionant amb fets més contemporanis. Al morir a l’any 2008, no va poder continuar les seves memòries i aquest va ser el seu darrer llibre.
“No vull subvalorar la severitat del càstig que cau sobre vosaltres, però confio que els nostres conciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona” (Winston Churchill, abans de la batalla d’Anglaterra).
Aquest és un exemple del que deia abans, l’autor utilitza el càpitol dedicat als bombardejos de Barcelona i les paraules de Churchill per comentar els fets més recents sobre la problemàtica del monument a les víctimes dels bombardejos que havia de fer l’Ajuntament de Barcelona; i que de la proposta inicial al que després es va fer, varen haver massa canvis.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari