Entre el Túria i el Ridaura

Qui sap que passava a les terres dels bàrbars al segle I de la nostra era? es coneixen prou bé les seues costums, religions i societats? és coneix la totalitat de la producció cultural de l’antiga Grècia i Roma? Segurament les respostes a aquestes preguntes són negatives, o no es saben contestar, i és això el que aprofitat Joan-Lluís per a contar-nos el viatge de Junil i els seus companys per unes terres poc conegues i així ell pot desenvolupar tota la seua imaginació per descriure’ns un mons poc coneguts per la immensa majoria. Junil es marca una fita final del seu viatge, però no té perquè ser la mateixa que la dels seus companys de viatge, com es descobrirà al sorprenent final, on apareix el poeta Ovidi exiliat en un ciutat perduda als cofins de l’imperi romà. Per  arribar a Tomis, el nom d’aquesta ciutat, ha de travessar terres bàrbares que com he dit abans fan aflorar la imaginació de l’autor per descriure costums, religions, paisatges i obres antigues perdudes, tret de les obres del poeta Ovidi. Però també es delata la seua passió per les llengües, inventant-se alguna i també recreant una espècie d’esperanto de l’època, en la que acaben comunicant-se els components del grup.

Una novel·la molt recomanable Joan-Lluís mai defrauda.