Club 7 Cinema

Per sorpresa (però ben mirat potser no tanta sorpresa), el Festival de Canes va anunciar ahir el següent: “Moi aussi” de Judith Godrèche es presentarà al 77è Festival de Canes. El Festival (..), que se celebra del 14 al 25 de maig, projectarà el nou curtmetratge de l’actriu, directora, guionista i productora francesa Judith Godrèche que posa en relleu les històries de víctimes de violència sexual. Tantes experiències individuals que se sumen a les seves i subratllen el seu caràcter tristament universal. El Festival de Canes vol fer ressonar aquests testimonis.

En aquest moment, França viu un autèntic terrabastall, si més no, mediàtic, amb les denúncies de violència sexual al si de la indústria cinematogràfica del país, inclòs (i totalment inclòs) l’anomenat (i per altre banda ben prestigiós) cinema d’autor. La cosa ve de lluny, amb denúncies concretes (com la que afecta greument a Gérard Depardieu), crits al cel (com el de l’actriu Adèle Haenel, que va anunciar que es retirava de la professió per aquest motiu), etc. I s’ha escalfat de valent enguany, especialment ran de les declaracions de l’actriu Judith Godrèche, a la cerimònia dels César i posteriorment al Senat francès, en què feia saber que havia estat abusada sexualment per directors de renom (i de 40 anys d’edat) quan ella era adolescent. Precisament com a conseqüència de la seva intervenció en seu parlamentària, els electes van decidir obrir-ne una investigació. Fa ben pocs dies, l’actriu Juliette Binoche publicà al diari ‘Libération’ un seguit de declaracions molt meditades i pensades, en què també deixa galdós el cinema francès pel que fa a l’abús de les dones (esmentant noms consagradíssims). Aquest mateix mes de maig ha sortit publicada una autobiografia de l’actriu Isid Le Besco en què acusa d’haver-la violada quan era adolescent el cineasta Benoît Jacquot (a qui Judith Godrèche ja ha denunciat pel mateix motiu). I l’onada es va fent gran, amb tot d’altres víctimes fent conèixer el seu cas. I s’acosta Canes 2024: escriu ‘Vanity Fair’ que (..) Des de fa algunes setmanes, als passadissos de redaccions, productores i agències, es parla que hi hauria almenys deu homes vinculats al setè art que podrien estar sent objecte d’una investigació periodística per actes de violència sexual. Es rumoreja que l’informe es podria publicar durant el Festival de Canes, entre el 14 i el 25 de maig. Això podria pertorbar l’organització de l’esdeveniment, que ja ha estat criticat per la seva falta de consideració cap al moviment de la llibertat d’expressió. Aquest mitjà es fa ressò d’una notícia publicada pel diari francès ‘Le Figaro’, segons la qual el Festival ha contractat els serveis d’una “agència de comunicació de crisi” perquè elabori un protocol de resposta en cas de noves denúncies pel #MeToo francès. La possibilitat que la cosa acabi alterant el desenvolupament del certamen es veu real, fins al punt que, segons remarca ‘Vanity Fair’: ‘Le Figaro’ ha parlat amb Iris Knobloch, presidenta del festival, que assegura que està “en màxima vigilància”. El Festival de Canes ha elaborat un pla de comunicació: “Segons el grau de l´acusació, una pel·lícula no es mantindrà necessàriament en competició”, explica Le Figaro. Es pot demanar a un director, actor o productor que no pugi a l’escenari. El sistema està preparat. En cas d’acusació, Iris Knobloch tractarà aquest tema amb Thierry Frémaux, delegat general. Tots dos convocaran aleshores una reunió urgent del Consell d’Administració. L’any passat, el Festival va aguantar el tipus davant les exclamacions públiques contra la selecció (i a més com a film inaugural) de “Jeanne du Barry“, que significà (oimés amb el bany de masses que li va servir Canes) el retorn de Johnny Depp i una manera de blanquejar-ne el passat recent en què va ser acusat i jutjat (però crec que absolt) per violència sexual; però aquest 2024, l’esmentada onada del #MeToo francès ja és molt grossa i, com veiem, es tem que pot ‘afectar’ productors, directors, actors… vinculats a les pel·lícules seleccionades. Davant d’això (i ves a saber si fruit d’alguna negociació ‘pacificadora’), el certamen ha respost amb cintura, programant un curtmetratge sobre el tema que Judith Godrèche ha realitzat precisament com a conseqüència de les seves intervencions públiques i la resposta que n’ha obtingut d’altres dones del sector.

Parem atenció a la mena de ‘justificació’ amb que`el Festival ha presentat aquest curt, de títol -significatiu- “Moi aussi” (‘Jo també’ o, en anglès ‘Me Too’): El cinema mira el món i, de vegades, el desafia. Amb gestos o silencis, amb paraules o mirades. Fa tres mesos, la seva crida rotunda a l’acció i la responsabilitat col·lectiva en la lluita contra els abusos sexuals persistents al cinema francès va impressionar per la seva força i coratge, la seva claredat i la seva seguretat. I molt més enllà de l’àmbit del 7è Art, per qüestionar el conjunt de la societat que lluita per obrir els ulls. I explica la gènesi del curt: Just un mes després d’aquest  discurs convenient, el 23 de març de 2024, Judith Godrèche s’apodera dels dos mitjans d’expressió que millor coneix, l’escriptura i el cinema, i reuneix dones i homes que han testimoniat la seva traumàtica experiència. Gènesi comentada per la mateixa Judith Godrèche: De sobte, davant meu, una multitud de víctimes, una realitat que també representa França, ja que aquestes històries sorgeixen de tots els orígens socials, de totes les generacions. Aleshores va sorgir la pregunta de què en faria. Què fem quan estem aclaparats pel que escoltem, per la quantitat de testimonis?.

Sobre “Moi aussi” també diuen: Recomposant un paisatge sonor i visual íntim, la directora crea una pel·lícula en forma d’obra coral composta per històries personals explicades a fragments i representa aquest camí dur però salvador, des del dolor sense paraules fins a l’inici d’un alliberament a través de la parla. Hi participen un miler de persones. La música, la dansa, les imatges, la imaginació els ofereixen un espai tan físic com simbòlic: estar junts, al mig del carrer, a plena llum del dia, i ocupar la ciutat com a gest militant.

Els organitzadors del Festival han atorgat a aquest curtmetratge una posició privilegiada en la programació (en un gest clarament polític), fent que es projecti durant la Cerimònia d’Obertura d ‘Un Certain Regard’ a la sala Debussy del Palais des Festivals i al Cinéma de la Plage (amb vocació popular), amb accés gratuït, el 15 de maig. Realment, amb el ‘Moi aussi’, el certamen s’ha aixoplugat de l’onada que els cau al damunt i, de debò, els pot mullar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!