Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Publicat el 8 de maig de 2024

Animalisme orwellià

Fotografia: GVA

L’altre dia va eixir el M.H.P. Carlos Mazon a vendre les bondats del seu govern, amb l’anunci d’una aportació econòmica ben considerable per a associacions que defensen drets i benestar dels animals de companyia.

L’actuació no lliga de cap de manera amb l’entusiasme que té el Consell en la promoció, potenciació i difusió dels actes taurins. Ja sé que, per regla general, no se sol tindre per casa un bou o una vaca, de manera que no s’inclouen en el grup afortunat d’animals de companyia; però costa d’entendre com és que a uns membres del regne animals se’ls atorga el dret de viure entre coixins, i a uns altres els puguen dur a puntellons pels carrers o els facen passar les anacoretes en places abans de passar-los per l’espasa.

No és l’únic cas amb una lògica discriminatòria. En un nivell més casolà trobem l’ajuntament del meu poble. Quan el PP va arribar al govern municipal, una de les primeríssimes coses que va fer va ser organitzar amb caràcter d’urgència les vaquetes de les festes d’aquell any. Ara, en aquesta legislatura, s’han tret de la mànega una regidoria de Benestar Animal tan orwelliana com la política animalista de la Generalitat: es veu que considera que si bé tots els animals són iguals, alguns són més iguals que els altres (en aquest cas, la igualtat en els bovins és una broma de mal gust).

Hi ha defensors dels festejos amb bous que diuen que la “festa” demostra la victòria de l’home sobre la bèstia. Més val, de bon tros, la victòria de l’home sobre la crueltat, responsable també de moltes massacres.

…/…
Els bous ens avorreixen el diumenge
Quan els toca morir per nosaltres
L’espasa ja apunta i el públic s’emociona
L’espasa s’ha estacat i el públic s’alça
És l’instant de triomf quan els carnissers
Es creuen Neró
És l’instant de triomf quan les angleses
Es creuen Wellington, ah!

Potser, quan cauen a terra
Els bous somien un infern
On cremarien els homes i toreros morts? Ah!
O potser a l’hora del traspàs
No ens perdonaran de cap manera
Pensant en Cartago, Waterloo i Verdun?
Verdun!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent