Astèrix i el griu.
Continue enganxat als còmics d’Astèrix malgrat que ja no són els mateixos autors de sempre (la vida passa, uns ens deixen i altres agafen el relleu). Però he de reconèixer que aquest no ha estat al nivell que esperava després de les darreres entregues, Astèrix a Itàlia o La filla de Vercingetòrix.
En aquest volum el petit gal es desplaça cap a l’est, molt a l’est, a la terra dels sàrmates, un lloc on són les dones les que manen, les que lluiten i decideixen que fer (amazones), mentre els homes fan les feines tradicionalment assignades a les dones. Allà coincideix amb una legió romana a la cerca i captura el griu, animal mitològic que Cèsar vol per fer-lo exhibir al circ. La novetat més gran del volum és que no poden utilitzar la poció màgica, ja que aquesta es congela a les baixes temperatures que han d’afrontar els nostres herois i el druida Panoràmix.