Antonio Machado i el país de pandereta.
La España de charanga y pandereta,
cerrado y sacristía,
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta,
ha de tener su marmol y su día,
su infalible mañana y su poeta.
Fa molts anys Antonio Machado va escriure aquests versos pensant en un futur millor pel seu país. Potser ell ho va escriure pensant en la dreta i els reaccionaris d’aleshores i no en l’esquerra d’aquella època. Ara, el temps sembla no donar-li la raó al poeta i els titulars que es veuen darrerament sobre l’esquerra actual i el tema d’Eurovisió fan pensar que aquesta Espanya de pandereta no morirà mai i l’esquerra espanyola actual fa mans i manegues per mantenir-la ben viva:
CCOO reclama deixar sense efecte l’elecció de Chanel per a Eurovisió.
Podemos lleva al Congreso el resultado del Benidorm Fest por “falta de transparencia”.
Els espanyols no tenen problemes més greus que solucionar?
A mi com a valencià em preocupa més el milió d’euros que ha donat la Generalitat a RTVE mentre Apunt agonitza en la mediocritat.