Erewhon, de Samuel Butler

En algun lloc havia llegit que aquesta novel·la sobre un món utòpic i aïllat de la resta era una mena d’avançament del Senyor dels anells. Potser em vaig fer un embolic amb algun altres llibre, ja que no hi vaig cap relació. Per altra banda si que veig influències de Els viatges de Gulliver o un europeu va descobrint països diferents, tant el físic com l’aspecte social i polític. En aquest cas el protagonista només viatja a un país que a primer colp de vista sembla europeu (el viatger el confon amb alguna de les tribus perdudes d’Israel), però molt diferent en el funcionament social, amb una ètica, moralitat i religió molt diferent del que hom esperava trobar pel seu aspecte. Fins i tot sembla que aquesta societat aïllada havia estat igual o més avançada tecnològicament que la nostra (en aquella època), però havia renunciat a aquest progrés per un por induïda per aquesta estranya moralitat.
Finalment, el protagonista aconseguix fugir acompanyat i retornar a Anglaterra i ací és on no sé si parla irònicament (com ha fer al llarg de la narració) o es pren seriosament aquesta dèria que tenen molts per evangelitzar en el cristianisme a les noves societats descobertes. Ara sembla que per ell evangelitzar es convertir en mà d’obra barata a les colònies austral als habitants d’Erewhon, com es va fer amb molts pobles polinesis a Austràlia i Nova Zelanda.

Erewhon—–nowhere

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*