La promesa del Gal·lès, d’Ivan Carbonell.

A finals de març de 1939 el port d’Alacant està ple de gent que vol fugir de la repressió que es produirà en quan les tropes nacionals i sobretot els falangistes arriben a la ciutat. Desesperats pel que preveuen, més de 1800 persones poden pujar la darrer vaixell que els podrà portar a port segur a Orà, al nord d’Àfrica (no sense estalviar-se patiments durant el viatge. Aquest vaixell és l’Stanbrook, i el seu capità, el gal·lès Archibald Dickson. Aquest fet històric és l’excusa que té Ivan Carbonell per contar-nos una història d’uns jóvens estudiants valencians que se’n van a passar l’estiu treballant al País de Gal·les. Allà, treballant en un hotel, comencen a descobrir certs secrets amagats entre ells i secrets que amaguen els sues companys de feina, i al mateix temps ha de complir algun encàrrec fet des de València. Les trames es van succeint entrellaçades amb llegendes gal·leses com si Aracne els haguera inspirat (als protagonistes o a l’autor?) per arribar al final on es desvetlen els secrets que van sorgint al llarg de la lectura, i potser algun que es queda una mica obert a la imaginació del lector.
Aquesta novel·la és anterior a Els aprenents de traïdor, la darrera novel·la que he llegit d’Ivan, i alguns personatges hi tornen a eixir en aquesta.

PD:darrerament els feixistes han pintat i embrutat amb els seus símbols el monument al capità Dickson que hi ha al port d’Alacant. Trist que aquesta gent tinga tota la impunitat que vulguen en aquest país on encara hi han mots secrets amagats que no interessa esbrinar als que tenen el poder.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*