Europa, Europa; de Sally Perel.

Fa molts anys vaig vore la pel·lícula que es basa en aquesta novel·la que ara l’acabe de llegir. Evidentment la novel·la és molt més completa que la pel·lícula sobretot en la part més personals dels pensaments del protagonista i els raonaments que dona del perquè va fer el que va fer. Sa mare li va fer jurar que intentaria viure per damunt de totes les coses, i ell no va voler decebre-la. Ara, la seua manera de continuar viu durant els anys de la persecució al jueus a l’Alemanya nazi i als territoris ocupats és ben original. Per una casualitat el prenen com a descendent d’Alemanys immigrats a al Unió Soviètica i sobreviu, sempre amb el ai al cor, infiltrat entre les tropes alemanyes de la Wehrmacht i més tard a les joventuts hitlerianes.
Aquesta manera de sobreviure, lluny dels tristament famosos camps d’extermini i dels Einsatzgruppen, li provoca uns quants dilemes morals al protagonista: es pot considerar ell un víctima de la Shoa? Té dret ell a considerar-se una d’elles? Supose que llegint la novel·la cadascú podrà trobar la seua resposta.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*