Les quatre vides de l’oncle Antoine, de Xavier Aliaga.

És un novel·la històrica o el relat de com fer-ne una? Comence amb aquesta pregunta ja que és la que em feia al primers capítols i després d’acabar la seua lectura em decante per la segona opció, però amb matisos. Sí, és la narració de com l’autor intenta escriure un novel·la sobre la vida del seu aventurer oncle, però al mateix temps ens descriu com aquesta feina afecta a la seua vida i feina, a les persones del seu voltant, i a altres persones que van sorgint al llarg de la narració.A més, ens mostra com el passat influeix al present i al mateix temps ens mostra l’ambient que els va tocar viure als protagonistes durant la llarga nit del franquisme i com aquest influeix a les seues vides personals, una influència que encara dura hui en dia.
Una novel·la molt encertada i que a mi m’ha agradat molt i que recomane. A més, l’autor parla d’altres novel·les que fa poc ha llegit (Otro mundo, d’Alfons Cervera) i això ajuda al meu tracte favorable cap a ell; ja se sap, som humans, no màquines que no pensen. Ja podrien les editorials confiar més amb els nostres autors ja que crec que tenen molta més qualitat que moltes coses que van traduint i té les venen com “ELGRANEXITODE….”,i, que després de més mil pàgines encara et preguntes: que m’han contat? Això no passa en aquesta història que ens conta l’autor xativí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les quatre vides de l’oncle Antoine, de Xavier Aliaga.

  1. Arlette diu:

    Les quatre vides de l’oncle Antoine. Si es deixa l’article, es mes difícil entendre el títol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*