La vergonya de Llíria.

Tres creuetes he conegut a la meua vida.
Una era de pedra amb el noms dels amics,
però va volar en morir el gran amic.
Uns que encara volien viure al passat
la varen renovar per una de ferro,
sense noms per dissimular el passat.
Els temps i l’oxidació no perdonen
i l’any passat a terra va caure.
Però algun amant dels temps foscos
amb coneixements de ciment
una més petita de bigues de ferro
ens ha tornat a fotre als morros.
I les autoritats es fan el suec
ja que sembla que alguns marrecs
sense permís d’obres ni res,
a la muntanya i damunt d’un monument,
la torreta, una pasterada poden fer.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*