Jo! Memòries d’un metge filòsof, de Prudenci Bertrana.

Al mes de setembre feren a Llíria una petita fira del llibre, i allà vaig trobar aquest llibre de segona mà, un pas més en el descobriment de la família Bertrana. Més tard vaig llegir al darrer llibre de Joan Daniel Bezsonoff la descriu com una petita obra plena d’enginy i humor. Ara ja l’he acabada de llegir i coincidisc amb l’opinió de Joan Daniel, molt d’humor corrosiu sobretot durant al primera part de l’obra, abans de que el bohemi i excèntric protagonista es faça funcionari en un manicomi amb la intenció d’assegurar uns ingressos per la seua peculiar família, i paradoxalment, a partir d’ací és quan comença el seu declivi moral que serà la segona part de la novel·la. Una segona part, ja més macabra, eròtica i salvatge que sembla que acaba amb un cert reviscolament del protagonista ben lluny del país, quan semblava que més baix no podia caure.
Una mostra de l’humor corrosiu de la 1a part de l’obra.
“Havia començat d’escriure un famosíssim estudi sobre l’eficàcia social de l’a blasfèmia, tal era el títol. Els primers quaderns es venien com pa beneït, i perdoneu-me l’a comparació.”
“Jo significava l’heretgia, la blasfèmia en essència,el panteisme docte, l’enciclopedisme revolucionari i altres coses difícils de capir, però punible amb els turments de l’infern”

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*