“El pacto de no intervención. Pobre República.” Memòries del milicià i brigadista internacional, Josep Almudéver..

El passat més d’octubre el brigadista internacional Josep Almudéver va baixar de la tarima on estaven ell i tots els premiats amb els premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana. La raó és obvia, comença a sonar l’himne espanyol que ens han imposat, tant la monarquia com la dictadura feixista. Un acte de coherència que els que no ho acaben d’entendre, ho podran acabar d’entendre llegint les seues memòries o assistint a alguna de les conferències que aquest vell lluitador fa per la geografia valenciana. Potser els membres de protocol de la Generalitat haurien d’haver pensat abans de fer sonar aquesta musiqueta que li acabaven de donar un premi a una persona a la que aquests compassos no li porten bon records precisament, i potser, per una vegada, calia fer una excepció a la rígida norma protocol·lària, no?
Acabe de llegir les seues memòries que vaig comprar fa unes setmanes a Riba-roja de Túria, on cal destacar la quantitat d’anècdotes personals que hi ha. Anècdotes, però, que venen a confirmar el que molts historiadors estan explicant darrerament: el paper clau la intervenció alemanya i italiana en el desenvolupament de la guerra, la nefasta “no-intervenció” francesa o anglesa (i ell com a francès està molt dolgut per aquest fet), les intencions criminals del dictador, i col·laboradors, que ens ha tocat patir en aquest país ( o encara continuem patint?), la barbàrie anarquista de la FAI, que no ajuda gens a guanyar la guerra, el paper de certs militars “republicans” en acabar la guerra (darrer llibre de Paul Preston, La fi de la guerra civil), les presons i camps de presoners franquista i els treballadors forçats, el maquis, …….

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*