La ballarina de Berlín, de Joan Daniel Bezsonoff.

Joan Daniel creua Europa en l’espai i en el temps a la seua darrera novel·la. Se’n va de Perpinyà cap a l’est i centre d’Europa i ens trasllada al Berlín d’entreguerres, cap a la fi de la república de Weimar i l’ascens de Hitler al poder. Berlín, una illa de modernor al voltant d’un país que comença a sucumbir a la barbàrie nazi, com descriu un dels personatges de l’obra.
La història és un novel·lització d’uns fets reals amb personatges reals, alguns menys coneguts i altres molt més famosos, com Hitler i el seu ministre de propaganda, Goebbles. Una història d’espionatge amb tocs d’erotisme que aprofitat l’autor per explicar com s’estaven vivint aquells anys a Polònia, a Berlín i altres ciutats de l’est. Aprofita per recordar-nos als seus lectors, el seu amor cap a les llengües del món i l’etimologia de les paraules, i per fer-mos veure el seu bon gust per fer una obra molt documentada, per que pugues fer un viatge virtual a aquestes ciutats a l’època de la narració.
A vegades he escoltat dir a Joan Daniel que ja no escriuria més, per favor continua. A més pocs són capaços de dir obvietats com aquesta:
“Fóra un narració a part, inútil i avorrida com les novel·les intercalades del Quixot, llevat de la història de la pastora Marcela.”

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*