Vilamarxant-Sant Miquel de Llíria.
El dimarts de la setmana santa varem fer una ruta senzilla amb els alumnes de 1r ESO. Anàrem caminant de Vilamarxant fins al meu poble per pujar al turó de Sant Miquel. La ruta és planera, primer baixem al llit del riu Túria i a l’alçada del pont de ferro de l’antiga via fèrria de via ampla, agafem un camí que et porta cap a la zona del Mas de Zampa, a Benaguasil. Allà, a l’alçada d’un antic molí, agafem al via verda que va per l’antic traçat del tren de dalt cap a Llíria, passant per l’estació de dalt de Benaguasil, actual seu de l’Ateneu Cultural. Una vegada a Llíria, pugem a Sant Miquel pel Pic, passant per una antiga era on el meu avi trillava amb el matxo. Allà varem tenir un quants incidents per culpa dels cactus mexicans invasors que han colonitzat aquesta vessant de la muntanya. Aquest es claven a la carn, o la roba i és molt difícil de treure-los, havent d’utilitzar pinces o guants per poder-ho fer. Sembla que unes monges mexicanes que varen viure al monestir varen ser les que el varen portar i aquesta espècie invasora ha colonitzat la muntanya i no hi ha manera de fer-se amb ella. També els alumnes varen comprovar l’incivisme d’alguns del habitats de la part alta del poble.
A dalt del turó o tossal, varem fer una visita a l’església del monestir, escoltarem una història de la guerra dels carlins i visitarem el pobla iber de l’antiga Edeta. La tornada ja va ser en un bus que ens esperava a Beniali.
