Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova. Parlez français.

La primera visió que el va sobtar és que hi havia un rétol pintat desgastat, en una vella paret del pati on els distribuïen per aules: “Soyez propres parlez français”. En Gabre que sabia llegir i escriure no lligava bé els seus sintagmes. Va pensar que hi havia un problema de puntuació o de coherència interna. Hauria d’haver posat: “Soyez propres. Parlez français”. Va creure, ingènuament, que eren dues frases diferents. En la primera se’ls demanava que fossen nets. En la segona que parlaren francès. Una cosa no tenia res a veure amb l’altra i podien ser complementàries…..

No va saber, fins molts anys després, que aquest rétol tan curiós havia estat pintat alguns decennis abans, per tot Occitània, per fer desaparèixer una llengua que parlaven, a la primeria dels anys 1960, alguns anciansdel barri quan es reunien al “Cercle” o jugaven a la petanca: altrament dit patois o provençal.

M’està encantant aquest llibre del periodistà il·licità, nascut a Marsella pels designis del destí, en que narra la vida d’una família valenciana que emigra a Marsella i Austràlia durant la darrera dictadura feixista. Un llibre en el que es veu la passió de l’autor per les diferents llengües que coneix i que recomane llegir a la gent valenciana que encara li queda un poc de sentit de país. Sobre aquesta passió lingüstica hi ha una frase on apareix el mateix concepte amb tres noms diferents:

Així i tot, l’alcalde li diria patates i no pas pommes de terre a les creïlles”.

Personalment, en alguns capítols trobe un record personal del que porte viscut fins ara i això emociona.

Done les gràcies al gran Joan Daniel Bezsonoff per la seva recomació de llegir aquesta novel·la que vaig comprar a la llibreria 22 de Girona aquestes festes de Nadal.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.