Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova. Parlez français.
…
No va saber, fins molts anys després, que aquest rétol tan curiós havia estat pintat alguns decennis abans, per tot Occitània, per fer desaparèixer una llengua que parlaven, a la primeria dels anys 1960, alguns anciansdel barri quan es reunien al “Cercle” o jugaven a la petanca: altrament dit patois o provençal.
M’està encantant aquest llibre del periodistà il·licità, nascut a Marsella pels designis del destí, en que narra la vida d’una família valenciana que emigra a Marsella i Austràlia durant la darrera dictadura feixista. Un llibre en el que es veu la passió de l’autor per les diferents llengües que coneix i que recomane llegir a la gent valenciana que encara li queda un poc de sentit de país. Sobre aquesta passió lingüstica hi ha una frase on apareix el mateix concepte amb tres noms diferents:
“Així i tot, l’alcalde li diria patates i no pas pommes de terre a les creïlles”.
Personalment, en alguns capítols trobe un record personal del que porte viscut fins ara i això emociona.
Done les gràcies al gran Joan Daniel Bezsonoff per la seva recomació de llegir aquesta novel·la que vaig comprar a la llibreria 22 de Girona aquestes festes de Nadal.