El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada.

“-Demà t’explicaré més coses, si som vius.”

Així és, lluitar per la supervivència cada dia, i cada hora. Jugar-se la vida per una caixa d’ampolles de vi de Borgonya sense saber quan acabarà el joc.
He tornat a llegir aquest llibre que vaig comprar fa molts anys a “El Cau ple de lletres”, la llibreria egarenca del carrer Cremat, i aquesta vegada m’he adonat de que alguns personatges són reals, com Oskar Schlinder, del que es diu:

Tots dos devien la vida, va dir-li, al convidat d’ulls compassius, un amic de Tisch que es deia Schlinder i era un goí molt bo.

També el metge del camp, Rascher era un metge que feia experiments amb els presoners i que va ser condenat a mort pel mateix Himmler, quan es va adonar que el metge el tractava d’enganyar amb els seus suposats fill aris cent per cent.
El comandant del camp, Sauckel, crec que està inspirat en Fritz Sauckel, encarregat de la mà d’obra esclava durant tres anys. I dic inspirat, perquè no crec que siga el mateix, ja que no va ser comandant de cap camp, com el de la novel·la. Va ser condenat a mort als judicis de Nuremberg.
Molt recomanable per la gent jove i més en aquesta país on últimament s’estan escoltant moltes bajanades respecte a l’holocaust i als règims nazis o feixistes amb massa lleugeresa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*