El que hem menjat, de Josep Pla. Menjar a taula.

“S’ha de saber menjar i enraonar. La taula és un lloc meravellós per enraonar amb les persones que us han convidat o que heu convidat. La taula és un lloc de diàleg. Les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals. Els llibres que contenen converses de taula -el Simposi de Plató, les converses de Luter, el llibre de Samuel Johnson, etc- són inmortals. A taula,a mb un bon dinar o sopar acuant, i un ambient agradable, els homes i les dones perden una mica la seva complexitat, la seva rigidesa, el seu normal estaquirotisme, la seva malfiança, la seva màscara es torna més lleugera i menys borrosa. L’home i la dona no es manifesten mai tal com són: gairebé sempre perquè creuen que no els convé; de vegadesm perqué la seva expressivitat és escassa. A taula tot pot quedar leugerament suavitzat i vagament intel·ligible dintre l’enorma plasticitat de l’espècia humana. L’única cosa real, en aquesta vida, és la solitud total.”

Potser Pla peca d’optimisme sobre els efectes d’un bon dinar, però he recordat les recomanacions del sociòleg Salvador Cardús, sobre els dinars amb família per ajudar a l’educació dels nens. Recomanacións que va escriure en un llibre i que sempre resumia en les presentacions que feia, com la que va fer a la Casa Irla, de Sant Feliu de Guíxols.

Aquesta entrada ha esta publicada en menjar i beure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*