Gastronomia epicúria a Moby Dick, de Herman Melville.

En el cas d’un catxalot petit, el cervell es considera un plat exquisit. La tapa del crani es trenca amb una destral i els dos lòbuls, grassos i blanquíssims (que semblen justament dos grans flams) en ser retirats s’enfarinen i es cuinen, i en resulta un ranxo deliciós, de gust en certa manera com el cap de vedella, que és un plat molt considerat pels epicuris; i tothom sap que alguns joves petimetres d’entre aquests joves epicuris, a força de menjar contínuament cap de vedella, de mica en mica arriben a tenir cervell propi, i fins i tot són capaços de distingir un cap de vedella dels seus propis caps, la qual cosa, efectivament, demana una capacitat de discerniment poc usual. I és per això que un jove petimetre amb un cap de vedella d’aspecte intel·ligent davant d’ell és, no sé per què, un dels espectacles més tristos que podeu contemplar. El cap té una expressió de retret com si li diguès: “Tu també, Brutus?”.

 Sembla que a Melville no li queien molt bé els epicuris i els seus deixables.

Aquesta entrada ha esta publicada en menjar i beure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*