Darrera les barricades, de John Langdon-Davies. Goya.

Un cartell penjat als arbre diu: “Els que lliguen gronxadors als troncs dels arbres haurien d’adonar-se que fan mal a arbres que pertanyen al poble”. Tanco els ulls i vaig el quadre de Goya El gronxador i un altre , El berenar a la riba del Manzanres, i encara un altre i tot, La gallineta cega. Goya  va viure en aquella vall, i tot i que l’u de maig les camises blaves i escarlates, les falçs i els martells i les estrelles encara no s’havien inventat, es devia haver passejat entre aquests arbres observant els qui hi berenaven un centenar de vegades. A l’altra banda del riu hi ha l’església que Goya va decorar amb uns àngels molt humans, massa humans. Ara hi ha la seva tomba, i algú ha escrit a les seves parets amb pintura vermella les paraules d’un bisbe anglès: “La religió és l’opi del poble”.
Goya no coneixia el Primer de Maig, però sobre el dia 2 ens va deixar les seves pintures inoblidables. Aquell dia de 1808 el poble de Madrid es va aixecar contra la dictadura napoleònica. Els francesos els van esclafar amb mercenaris mamelucs, i l’endemà va haver-hi dotzenes d’afusellaments. Però l’alçament dels pagesos i treballadors espanyols va ser el primer pas cap a la salvació d’Europa de les mans de Napoleó.
Si Goya visqués avui, que veuria? No tinc cap dubte que molts dels qui vaig veure envoltats de cordes d’estendre la roba a la Casa de Campo el Primer de Maig són ara morts. Sé que es van aixecar contra l’amenaça d’una dominació encara pitjor que la napoleònica i que fent-ho van donar una nova oportunitat a Europa. Però no tinc clar si Europa voldrà aprofitar-la.

L’autor fa un paral·lelisme històric, utilitzant al figura del pintor aragonès, per intentar convèncer els seus compatriotes del perill que s’està incubant a Espanya i que s’ha d’aprofitar l’oportunitat de derrotar els feixistes abans que siguen més forts. Desgraciadament, com diu ell, no varen voler aprofita-la. 

Aquesta entrada ha esta publicada en a ponent. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*