Un amor de Swann, de Marcel Proust (II)

…”I pensar que he malgastat anys de la meva vida, que m’he volgut morir, que he viscut el gran amor de la meva vida amb un dona que no m’agradava, que no era del meu estil”.

Parodiant a la paròdia del diputat Tardà al programa Polònia: “perdoneu, però algú ho havia de dir “. S’ha de ser un personatge molt cínic per acabar dient això, després de més de dues-centes pàgines de descripcions detalladíssimes del seu amor per la seva amada, els seus atacs de gelosia i tot el que vos pugueu imaginar al voltant d’una relació amorosa. 

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.