El camp dels vençuts, de Toni Cucarella.

 …..S’havia estimat més rendir-se al domini de les idees que no a l’impuls del sentiments. Tot i amb això, em dolia particularment l’acusació final. De més a més, jo no em considerava fasciste. Jo pensava allò que devia pensar perquè així m’ho havien ensenyat, perquè així havia aprés. Perquè era la meva obligació. La meva experiència en la vida era encara minsa i pocs dubtes havien pogut somoure l’aquiescència interior, causa i efecte dels anys d’aprenentatge. Els primers sotracs, els primers desconcerts estava patint-los aleshores, en aquell precís moment, amb tot just catorze anys escassos a l’esquena…

Aquesta és una novel·la de Toni Cucarella que està descatalogada, però ell va fer-me el favor d’enviar-me un exemplar. En aquestes lletres crec que queden ben reflectides les conseqüències de l’educació de l’escola franquista en un aspecte com el poder lligar amb una francesa més moderna que el protagonista de la novel·la en aquella època. Molt recomanable, però nomès la trobareu a les biblioteques, supose.
Gràcies Toni per enviar-me-la.

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*