Cartes d’Itàlia, de Josep Pla. El barroc.
Publicat el 27 de juliol de 2013 per vicent montesinos
“El barroc és un forma de vida caracteritzada per la falta absoluta de fronteres entre la bondat i la maldat -per la facilitat amb què hom pot passar, frívolament, del caprici al fanatisme, del bé al mal, sense solució de continuïtat. El barroc és volubilitat, instint, irracionalitat coberta per una hipocresia que pretén inspirar-se en la literatura humanista i en la tradició clàssica. D’Annunzio, més que el creador, fou el pretext de la dècada del dannunzianisme, confluència de retòrica, d’amoralitat i de múltiples instints d’inferioritat.”
A Josep Pla, no li agrada el barroc, o així sembla. ja a El quadern gris no parla molt bé d’ell. Al llibre “Darrere les barricades”, John Langdon-Davies també arriba a dir, no recorde en quina pàgina, que els en la crema d’esglèssies a la guerra civil, es feien tries d’objectes per cremar i les peces barroques anaven totes al foc, pel seu mal gust, en opinió de l’autor, mentre que les d’altres estils, si eren bones es salvaven de la crema. Potser ens de preguntar és que el barroc va triomfar tant a l’Espanya del Àustries? o a l’Itàlia del segle XVIII (com Pla diu més endavant)?
Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari