Entre el Túria i el Ridaura

–         
Bogart: No hi ha cap secret, nano.
Les dones són fàcils. No  n’he trobat mai
cap que no sabés el que era un bufetada als morros o una bala del 45.

–         
……

–         
Àlex: ….a Casablanca, quant vas
perdre a la Ingrid Bergman,
no et vares trobar molt fotut?

–         
Bogart: No hi ha res que no pugui
curar un bon got de whisky amb soda.

–         
…..

–         
Bogart: Fes-me cas i oblida
aquesta solemne bestiesa de les relacions. El mon està ple de dones. Només has
de fer un xiulet i en tindràs a munts.

…………………………………………………………………………………………………………..

–         
Bogart: ……..I no et posis
nerviós: l’única desgràcia que pots tenir és que sigui verge o un bòfia.

–         
Àlex: Amb la sort que tinc , segur
que serà les dues coses……..

                ………………………………………………………..

–         
Memè: Àlex, ets fantàstic… Els
metges em deien que era una frígida incurable. Fins ahir a la nit no m’ho creia,
però ara… Vull donar-te les gràcies per demostrar-me que no era cert.

–         
Àlex: Si tens alguna amiga amb el
mateix problema, porta-me-la.

……………………………………………………………………………………………………………….

–         
Àlex. …. Recordo una vegada,
quan era casat, que vaig haver d’anar al estranger i, abans de sortir, em vaig
posar a vomitar. Quant vaig tornar, qui va vomitar va ser la meva dona.

–         
……………………………………………………..

–         
Mercè: ……Toni parlava de tu
com un animal estrany que havia vist dotze vegades seguides Casablanca.
Realment, no ets un persona massa normal,….

–         
…………….

–         
Mercè: …..per la televisió fan
una de Liz Taylor. A veure si saps quina?

–         
Àlex: No

–         
Mercè: Aquella que ella està
casada i s’embolica amb el millor amic del seu marit.

–         
Àlex: Ah si? I com acaba?

–         
Mercè: Qui?

–         
Àlex : La pel·lícula.

–         
Mercè: El marit els descobreix.
Els mata tots dos i després es suïcida.

–         
Àlex: Anem a veure en Bergman, els
seus problemes són més metafísics.

–         
………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………..

–         
Mireia: Oh, Àlex. La teva fama ha
arribat a tots els racons del món. La notícia surt a la primera plana de tots
els diaris.

–         
Àlex: Ho sento per tu, petita.
Podries haver tingut l’exclusiva….Però has perdut l’oportunitat.

–         
………………………………………………….

–         
Àlex: t’ho dic perquè ho sento
així. Tots dos  sabem que tornaràs amb en
Toni. Tu ets qui li dóna les energies necessàries per continuar lluitant. Si
perds l’avió que va a Madrid, et sabrà greu i ho lamentaràs. Avui potser no,
demà tampoc, però sí més aviat del que et puguis pensar, i per tota la vida.

–         
Mercè: Això que acabes de dir és
molt bonic.

–         
Àlex: És l’escena final de
Casablanca. Tota la vida he volgut tenir l’oportunitat de dir-la, i avui, per
fi, ho he aconseguit.

–         
……………………………………

–         
Bogart: Ja no em necessites. Ja no
et podria ensenyar res que no sàpigues.

–         
…………………

……………………………………………….

–         
Bàrbara: …..M’entusiasma
Humphrey Bogart. No crec que torni a sortir mai més un actor com ell.

–         
Àlex: Si. Però el que realment
interessa d’en Bogart és el talent amb què va recrear  el personatge dur i solitari. Tot un tipus en
Bogart…..