L’educació és política, de Jaume Carbonell Sebarroja.

A les passades Jornades educatives de La Pobla de Vallbona varem tenir el plaer d’escoltar al pedagog i periodista Jaume Carbonell presentant el llibre L’educació és política. En ella vaig adonar-me’n que hi ha més gent que com jo pensa que en política no es pot ser neutral, i que quan algú insisteix en dir-ho, un de dues, o és de dretes (molt de dretes) o és massa bona persona i es creu això de l’equidistància que jo no sé com funciona. La política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres, va dir Joan Fuster, i Plató va dir que era massa important per a deixar-la només en mans dels polítics. Tots hem de participar en ella si no volem tornar a viure sota una dictadura o sistema semblant.
L’autor ens va contar que va començar a rumiar el tema del llibre després dels atemptats de l’estiu del 2017 a Barcelona i del referèndum per la independència de l’octubre del mateix any. Els nens no són neutrals ni tan rucs com alguns voldrien que foren, veuen el que passa, tenen dubtes i pregunten. I on pregunten? a casa, i si no hi ha respost o no és convivent, a qui recorren? a l’escola, evidentment. Com tractar aquests temes polítics o altres més que poden sorgir? la solució fàcil, no parlar. Però així quina educació estem donant? la mateixa que el franquisme i el “no se meta en política” (que ja li la farem nosaltres per beneficiar-nos nosaltres). S’han d’explicar les coses, intentant ser el més objectiu possible, i que els alumnes traguen les seus pròpies opinions després de raonar i meditar les diverses situacions que es poden donar, malgrat que per molts això ja és adoctrinar (potser perquè a ells si que els han adoctrinat d’alguna manera’).
El llibre tracta de com tractar aquestes situacions a l’escola i ho fa en dues parts diferenciades, una part més teòrica i una més pràctica amb exemples com el referèndum per la independència, els atemptats a les Rambles d’agost de 2017, el medi ambient (cas prestige) o les guerres del segle XX i XXI
“Educar és ensenyar a pensar políticament i sense partidismes”, Jordi Mir Garcia (al pròleg).

Ho sent, no he pogut evitar penjar aquesta foto amb l’inici del llibre: Contra el mite de la neutralitat.

Aquesta entrada ha esta publicada en educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*