El jardí llunyà, de Josep Piera.

Fa molts anys vaig deixar aquest llibre a algun company o companya de feina, i em va passar aquesta cosa que tan odie, que no me’l varen tornar mai. Em sap greu que passen aquestes coses amb els llibres i més amb llibres que t’han agradat i a més si els has recomanat, la persona receptora hauria d’entendre que aquests llibre te l’estimes molt i hauria de tornar a la seua casa. Després d’anys de cerca, i haver-me trobat amb la seua banda sonora, l’he retrobat gràcies a la llibreria Taifa de Barcelona, al barri de Gràcia, i el fill pròdig ha tornat a casa (rejovenit)per a poder gaudir de les vides i obres dels poetes que visqueren per València abans de la conquesta dels catalans amb Jaume I al capdavant. Llegir els seus versor, traduïts per Josep Piera, i crec que també Josep Gregori, al que vaig conèixer fa molt de temps a Terrassa, i rememorar el seu enyor cap a la ciutat perduda, els seus amors, tan per dones, homes o, contravenint la seua religió, pel vi (un bon got de vi, pot amb tots els Déus!)
Es molt difícil de trobar, però val la pena. Ara m’he quedat amb les ganes de trobar un altre llibre, també traduït pels dos autors valencians, titulat Jardí Ebri.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*