Fronteres endins, de Lluís Nicolau d’Olwer. L’escola i la llengua.

El diari Ara ha publicat avui un article de Lluís Nicolau d’Olwer, aparegut a la Revista de Catalunya en 1947 a París, durant l’exili. Escriu sobre la situació de la llengua a Catalunya i del paper que va tenir l’escola quan ell era petit, i sobre aquesta escriu:

Però quan nosaltres érem infants, l’escola representava només un parèntesi en la vida; sortint-ne, ens submergíem en un ambient íntegrament català: llibres i periòdics que queien a les nostres mans -redemptora llibertat de premsa- feien ironia, quan no riota descarada, d’allò mateix que l’escola volia imposar-nos com a dogma patriòtic.

Si en aquella època a l’escola intentaven castellanitzar als alumnes, no podien, ja que la societat no estava tan castellanitzada com ara. Ara, l’escoles semblen el darrer reducte de la llengua, quan surts d’elles, i sobretot ací a València, que trobem en llengua catalana? quants diaris hi han en la nostra llengua? es poden trobar fàcilment a les llibreries o biblioteques llibres en català? Potser al Principat, sí, però per altres llocs no. Per no parlar de cinema o la televisió. O simplement escoltar com parla la gent que et creues pel carrer. Ara, al contrari de quan Lluís Nicolau era petit, diríem: “Sort de l’escola” (o d’algunes).

Aquesta entrada ha esta publicada en educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.