Frankenstein de Mary W. Shelley.

“…He intentado que Frankenstein me cuente  en detalle la creación del ser; pero sobre este punto permaneció inescrutable.
– ¿Está usted loco, amigo mio? -me contestó- ¿Hacia dónde le va a llevar su absurda curiosidad? ¿Es que quiere  crear, también, un ser diabólico, enemigo suyo y del mundo? Si no, ¿ a dónde quiere ir a parar con sus preguntas? No insista! Aprenda de mis sufrimientos, y no se empeñe en aumentar los suyos.” 

Aquesta és la resposta que dona el Dr. Victor Frankenstein, ja quasi a punt de morir al  capità Walton, davant la seva insistència en saber el procès de creació del monstre. En tota la novel·la no apareix cap descripció de quins processos porten a la creació de l’èsser, res….. ni com aconsegueix la matèria prima per fer-lo. Supose que la intenció de l’autora no era aquesta sinò dedicar-se més a altres aspectes menys cientifícs sobre la creació d’un èsser viu a partir del no res, com diu al subítol de l’obre, “El modern Prometeu”. Però llavors com és que als del cinema els agrada mostrar tants efectes elèctrics, lladres de cossos, etc….? 

Rellesgida després de molts anys. 

Aquesta entrada ha esta publicada en cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*