El ritual dels Musgrave, d’Arthur Conan Doyle. Lliçó de geometria.

“- Sempre que el meu vell professor em  proposava un problema de trigonometria era relacionat amb el càlcul d’alçades. Essent jo un sagal, ja havia calculat la de tots els arbres i edificis d’aquesta finca”.
……………….
…Quan el sol estava justament a la copa de l’arbre. Vaig clavar la canya de pescar, vaig calcular la direcció de l’ombra i la vaig mesurar. Era de nou peus de llarg.
El càlcul ja era senzill. Si una canya de sis peus fa un ombra de nou peus, un arbre de seixanta quatre peus projectaria una ombra de noranta sis peus i, com és natural, la línea d’una coincidirà amb la línea de l’altra.

Sherlock Holmes utilitza les matemàtiques, en particular la proporcionalitat geomètrica per intentar resoldre un cas de joventut, abans de conèixer a Watson, al que està contant aquesta història. 
Nota: he traduït del castellà, d’un llibre que es diu “Sherlock Holmes. Sus mejores casos”  de l’editorial Sicidea (biblock) 

Aquesta entrada ha esta publicada en matemàtiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*