Entre el Túria i el Ridaura

Un dels millors records que tinc de la ciutat egarenca és el seu festival de jazz. Tots els anys que hi vaig viure vaig anar a algun concert i després he tornat al pícnic jazz de Vallparadís quan ja vivia a l’Empordà. Els primers concerts a l’aire lliure no es feien en aquest pícnic jazz que dura tot el dia, sinò que es feien a la Plaça Vella o a l’amfiteatre de la Plaça Catalunya al costat de l’avinguda de Barcelona (que és on jo vivia en Terrassa, tret d’un any que vaig viure al centre).
La foto  correspon a un concert del 1993 a la Plaça Catalunya de La Vella Dixieland, una formació que a mi sempre m’agradat molt, sobretot quan ha estat acompanyada per Txell Sust.