Entre el Túria i el Ridaura

– Ésa es natural condición de mujeres desdeñar a quien las quiere y amar a quien las aborrece.
– Que dius?
– Res..Una citació de Don Quixot…Saps aquesta llibre de Cervantes.
-El paio que atacava molins als temps dels romans?
– Exacte…
Se’n va anar per fi. Vaig poder continuar el meu estudi. En Dean Martin tenia una veu més bonica però li mancava el talent d’en Sinatra, el seu poder d’emocionar…Ràpid! Apuntem-ho al diari íntim perquè la humanitat beneficiï d’aquest descobriment

Estic fent propaganda, però si no la fan el coneguts, qui la farà? Si, aquest llibre és del meu ex-company de còrrer a Sant Feliu de Guíxols i professor de filosofia, Josep Cullell. En Josep ha escrit alguns llibres de viatges. Jo tinc dos, aquest i Viatge a la Mediterrània interior, i són molt agradables de llegir, al igual que era anar a còrrer amb ell per la Vall d’Aro. Malgrat les nostres diferències sobre la figura de Gaziel, recomane la lectura dels seus llibres si és vol fer algun viatge cap a Grècia, o després de tornar-hi. A la llibreia Roldòs, de Sant Feliu es poden trobar.
Per cert, Vati, és la capital d’Itaca, el lloc on tots volem fer un viatge.

Deixe dues curiositats matemàtiques del llibre ( la meva versió és en castellà, en aquella època trobar llibres en català era una Odissea).

Un bon exemples de la proporcionalitat geomètrica en tres dimensions, que val 12 elevat al cub?

Estuve en la Escuela de Matemàticas, donde el maestro enseñaba a sus discipulos usando un método que jamás hubiésemos imaginado en Europa. Se escribia claramente el problema y la demostracion en un oblea delgada, con una tinta compuesta por un colorante cefàlico. El estudiante tenia que tragar esto en ayunas y, durante los tres dias siguientes, no tomar más que pan y agua. Cuando la oblea habia sido digerida, el colorante ascendia al cerebro llevando la solución. Pero el éxito no se ha podido comprobar hasta ahora, en parte por algun error en la composición o en la dosis, y en parte por la perversidad de los muchachos, a quienes aquella especie de bolita de oblea les resultan tan nauseabundas, que la disimulan en la boca y las devuelven antes de que puedan operar; tampoco se les ha podido convencer todavia de que guarden una abstinencia tan prolongada como requiere la prescripción.

Una de les moltes extravagàncies dels s”savis” de la ciutat de Lagado. Potser ho posarè a prova  a les meves classes de resolució de problemes, hehehehe.