Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès Jordà.
“Quan s’esdevenia aquest darrer cas, m’adonava que el diable no havia fet pas un mal tracte:a mi m’havia concedit la immortalitat, però al llarg de tota la meva vida s’enduria l’ànima d’uns quants homes que moririen amb ganes de matar-me, és a dir, en pecat mortal”.
Joan pacta la immortalitat i uns quants desitjos més amb el diable a canvi d’una espasa que ell havia fet. Aquest és l’inici d’aquesta petita gran narració de l’escriptor de Figueres, que m’ha enganxat durant els darrer dos dies. Molt bona, res a envejar a les posteriors novel·les més reconegudes de l’autor.
En aquesta edició, a més, hi han dues “postades” escrites per l’autor explicant l’evolució posterior de la narració, quan ja se l’han apropiat i fet seva els lectors.
