Haikus

La força del silenci

…gronxolant-se suplica

Publicat el 11 de maig de 2024 per lluisroig-haikus

Déu meu, Déu meu

per què m’heu abandonat?

Tots els qui em veuen es riuen de mí

amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:

“S’ha adreçat al Senyor que l’alliberi, doncs;

que el salvi, si tant se l’estima”.

M’envolta una munió de gossos,

em rodeja una munió de malfactors;

m’heu lligat de mans i peus,

puc comptar tots els meus ossos.

Es reparteixen entre ells els seus vestits,

es juguen als daus la meva roba.

Almenys vós, Senyor, no us allunyeu,

força meva, cuiteu a defensar-me.

(Salm 21 de la Bíblia)

 

La pregunta de retret i lamentable “per què” del sofriment toca el sentit més profund d’abandonament de Déu davant el sofriment i la persecució múltiple dels enemics. A causa de la vaguetat de la súplica que fa la primera part del salm, s’ha convertit  en un testimoni atemporal aplicable a moltes situacions de persecució. (Viquipèdia).

Aquest Salm 22 de l’Antic Testament m’inspira el següen haiku.

 

La fulla seca,

gronxolant-se suplica

un lloc on caure.

Publicat dins de Haibun | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.