El Molt Honorable President ha dit que no hi ha Pla B. I me’l crec.
Primer perquè hi ha una opció molt més viable que la gent es pensa: Que el tribunal constitucional declari vàlida la consulta.
De fet, perquè el TC declari invàlida la consulta, cal que prevariqui. Tothom dona per descomptat que el TC prevaricarà, però vés a saber.
És evident que no tenen gaire problemes a prevaricar aquesta gent. La constitució Castellana diu inequívocament que “La llei no pot fer cap mena de discriminació per raons de sexe” i que “El servei militar ha d’ésser regulat per llei”. I evidentment, no van fer cap mena de cas a la lletra escrita mentre aquest va estar en vigor.
Però en tot cas, ens trobem en una situació similar. La llei és clara i diàfana. La Generalitat i el parlament tenen competència exclusiva en matèria de consultes no refrendàries. I un referèndum és una votació per la qual el poble sanciona una llei o acord que ja ha estat redactat prèviament.
El 9N és una consulta: “Què voleu?” I no un referèndum: “Ens independitzem. Hi esteu d’acord?”
Si el TC decideix no prevaricar, hauria de resoldre que la consulta és plenament legal amb el benentès que no és un referèndum i per tant no se’n deriven consequències polítiques immediates. Si Vilaseca vol separar-se de Salou pot emetre una consulta a tota la població per saber què volen, sense que aquesta impliqui directament la separació.
El fet que el TC sigui el que permeti la consulta el legitimaria davant de part de la població catalana, i a la vegada el govern del PP salvaria els mobles, ja que haurà recorregut la llei de consultes i “acatarà” el que digui el tribunal d’excepció. Això els donaria dos anys de coll i permetria una reforma estètica de la constitució i, molt probablement, bloquejar el procés el 2016.
A ulls de molts, fou el TC el que genrerà el problema, i podria ser el TC el que el solucionés, tot tancant el cercle.
Ara bé, és possible que Castella sigui prou curta de gambals com per prevaricar i tirar enrere la llei de consultes via TC.
Si això passa, emergeixen dues alternatives: Convocar eleccions plebiscitàries i tirar endavant la consulta igualment.
La primera té força punts en contra, i no és en absolut desitjable: Ni UDC ni ICV la volen (perquè els implicaria definir-se a nivell de partit i no ho volen fer), significaria una renuncia davant Castella, allargaria el procés i desgastaria la gent i, sobretot, podria donar un resultat molt indefinit si ERC-CDC-CUP no aconsegueixen més del 50% dels vots i ICV-Podemos fan un bon pessic.
La segona, tirar endavant la consulta igualment, té només un escull: Cal que el parlament autoritzi el govern a fer qualsevol cosa (DUI inclosa) per assegurar la votació. I cal que especialment ICV (i UDC) digui sense cap mena d’embuts que primer està la sobirania i la democràcia i després el Reino de España, i que abans renunciaran al Reino que no pas a la democràcia.
Quina és la triada? Cap. No hi ha cap solució pactada, perquè no és el moment. No li pertoca al president escollir, perquè ha de ser necessàriament una decisió col·legiada, i ERC només optarà per les plebiscitàries si ICV es desdiu.
Procastinar és la millor solució. ICV i UDC estan en procés. El dia que el TC anul·li temporalment la llei de consultes (si ho fa), llavors es farà la reunió i la votació corresponents. I calla que no decideixin encara donar marge al TC per aixecar la sanció.
Però el panorama es mou. Implacable. El dia que ICV va pactar la consulta, sabia que la CUP li estava fent forat, perquè el missatge radical d’ICV no correspon amb la fermesa que hauria de tenir per dur-lo a terme. Ara sap que la CUP fa forat, Podem els fot un forat brutal i Guanyem els fa encara més forat. Si a l’Octubre no són radicals pel que fa a sobirania i democràcia estaran tocats de mort, no per raons identitàries, sinó perquè deixaran de representar l’esquerra que puja, aquella que està disposada a emportar-se el sistema per davant si aquest sistema ja no ens serveix.
I a la vegada la direcció d’UDC cada cop té més clar que si se surten de la foto, no hi tornaran a entrar ni que guanyin els unionistes. Roma no paga els traïdors.
Tot això estarà sobre la taula a l’octubre. I una altra variable. També hi estarà el resultat de la V. Si la V punxa o és un èxit incontrolable.
I les coses es mouen. I com que es mouen, fins a l’Octubre no hi haurà pronunciament. Tots coneixen les cartes que tenen. I quan siguin convocats prendran la decisió. No abans.