Els senyors de SCI troben fonamental canviar els agents polítics i la manera de fer política del nostre país. Em sembla força bé. Els dono una pista: Que canviïn també la pitjor actitut política de totes: La suposada infalibilitat dels polítics.
Tothom s’equivoca. I s’equivoca en el més fonamental. Tothom. Els discursos s’han de poder canviar. No passa res.
(segueix)
Això ho dic aran de l’absurd en el que ha derivat la relació SCI-RCat. El despropòsit al que s’arriba degut a la suposada infalibilitat dels que parlen.
A veure. En primer lloc. Les dues formacions venen dos producte diferents a dos públics diferents. DC-SCI ven un producte liberal per a la nova generació de convergents sortits d’esade i joves empresaris. RCat ven la resistència dels irreductibles, el producte pels astèrix i obèlix del nostre país.
És normal que les marques es mantinguin separades.
Això no vol dir, però, que no es pugui compartir el procés de producció. EN el nostre cas, la llista electoral.
Hi ha quatre possibilitats:
1) Laporta es presenta amb RCat: destimada fa temps pel tema de la diferència de productes.
2) RCat presenta candidats a les llistes de SCI: No van voler. RCat ha fet llistes per tenir un equilibri durable que se’n pot anar a norris amb una llista oberta. La teoria és que RCat es diluiria dins SCI. Al meu entendre no té per què. RCat, col·locant x persones a les llistes de SCI podria continuar exercint com a RCat.
3) Es presenten per separat: No aconseguiran representació a Tarragona, Girona o Lleida. En cas d’aconseguir-la, fàcilment podrien estirar-ne un diputat més per circumscripció.
4) Un cop cada formació ha fet el seu procés de selecció, junten llistes: En Lopez Tena s’hi nega.
Game Over. Si els polítics no tinguessin la necessitat de semblar infalibles, qualsevol d’ells sortiria dient: Nois, m’he equivocat. Canvio d’idea.
Però es veu que això no es pot dir. I com que no es pot dir, au, embolica que fa fort!!!
En Laporta diu que qui no estigui tant fort ha d’abandonar la carrera.
En què hi sortirien guanyant? En Res.
Segons SCI la raó principal per la que no poden juntar llistes és que no poden col·laborar amb una formació que presenta llistes tancades tradicionals.
O sigui que no poden tenir el 50% dels diputables d’SCI en una llista en la que el 50% restant correspon a una altra manera d’escollir representants. Però sí que poden abandonar la campanya i demanar el vot per a la llista formada per un 100% de diputats escollits en assemblea i llista tancada.
Quin despropòsit!!
Tot perquè en un moment determinat no van ser capaços d’entendre que una cosa és presentar una candidatura única a les eleccions i l’altre és presentar més d’una candidatura en una mateixa llista.
Tant fàcil com seria dir: Nois, teniu raó. Ens hem equivocat.
Al final, la solució de Laporta només resta.
Poca gent anirà a votar RCat si el que tenia pensat era votar SCI. En canvi, haguessin votat tranquilament RCat+SCI.
Si un dia UDC decideix no presentar-se a les eleccions, què li passarà a l’electorat d’UDC? Anirà directament al CDC perquè ho digui en Duran? O saltarà al PPC?
La condició per sumar és que l’elector no vegi com una amenaça l’altre amb qui compartirà el vot. Potser part de l’electorat proper a Carretero no hagués votat mai Laporta i part de l’electorat de Laporta no hagués votat mai Carretero.
Però un cop s’han definit clarament formacions diferents, el votant de Laporta votaria convençut una papereta SCI-RCat i el votant de Carretero també votaria tranquilament una papereta RCat-SCI.
Ni caps de llista ni res. Un de cada a cada llista i llestos.
I si voleu, a Barcelona, us presenteu per separat. Tot i que penso que és una tonteria fer-ho.
Però, clar, llavors topem amb la infalibilitat dels polítics. Un dels grans mals de la societat, i al meu parer un dels primers tòpics a eliminar.